17 d’oct. 1980

Making Movies



En algun lloc i temps entre els trencadors hits Sultans of Swing i Money for Nothing, els Dire Straits van trobar temps per a elaborar un dels millors discs de tota la història, el Making Movies. Tercer àlbum de la banda liderada pel extraordinari compositor i guitarrista Mark Knopfler, es va posar a la venda el 17 d’Octubre de 1980. La prestigiosa revista musical Rolling Stone va col•locar el disc en el numero #52 dels 100 millors àlbums dels vuitanta, i va ser numero u a països com Itàlia o Noruega, pujant fins els primers llocs a gairebé la resta d’Europa.

A l’inrevés que els seus treballs predecessors, Making Movies contenia cançons més llargues i elaborades, amb arrangements molt més complexes, una tònica que continuaria en la resta de la carrera musical del grup. Aquest va ser el primer disc sense comptar amb la col•laboració del segon guitarrista del grup David Knopfler, a la postre germà del Mark, qui va iniciar la seva carrera en solitari, amb molt poc bon resultat, segons es va veure més tard. Els recanvis van ser el Sid McGinnis a la guitarra rítmica, i el Roy Bittan als teclats. Aquest últim, que venía de la E. Street Band del Bruce Springsteen li va donar a l’àlbum una essència rock de qualitè que va quedar ben patent en el resultat final.

El disc s’obre amb el so de un vell orgue, reminiscència de la època del cinema mut, desenvolupant-se ràpid en la ja familiar musica Strait (veu-guitarra-bateria) de la que estem tant familiaritzats, el Tunnel of Love. L’oient enseguida es dona conta de que està davant d’alguna cosa important, mai escoltada abans per la banda, amb un final espectacular que ens recorda per qué en Mark Knopfler es l’alumne avantatjat del mestre Clapton. Vuit minuts de sensacions plenes.

Aquest monumental tema dona pas, sorpresivament, a la millor cançó del disc, del grup, i fins i tot de la història: la icònica i mítica Romeo and Juliet: un sentit homenatge a Shakespeare en un pla modern, un potent i dolorós quadre romàntic fet melodia i cançó.

Dues cançons més venen a acabar aquest nivell de quasi perfecció en el disc: Skateaway, un rítmic passeig estiuenc amb els fenomenals acords de guitarra d’en Mark, i Hand in Hand, una altra mirada a les agredolces relacions amoroses, allà on Romeo and Juliet ho deixa. La resta del disc, tot i recordar-nos bastant a les melodies dels seus primers treballs, no desentonen en absolut, encara que no arriben a la sublimació dels títols esmentats abans.

Un disc capital de la carrera dels Straits en particular, i la de la història de la música en general. No pot faltar en cap discografia que es preui.



Àlbum: Making Movies
Artista: Dire Straits

Productors: Mark Knopfler i Jimmy Iovine
Label: Warner Bros (US) i Vertigo (UK)
Release Date: 17 d’Octubre de 1980

Track Listing:

Tunnel of Love
Romeo and Juliet
Skateaway
Expresso Love
Hand in Hand
Solid Rock
Les Boys

Singles:

Romeo and Juliet

Mark Knopfler
9 de Gener de 1981

La lletra de la cançó tracta de la conversa entre els dos amants del títol, quan la Juliet abandona Romeo desprès de trobar l’èxit i la fama i es muda cap un altre lloc, lluny d’on es van trobar per primer cop. Hi ha rumors que diuen que aquesta cançó no té res a veure amb Shakespeare, si no que està inspirada amb la turmentosa relació del propi Knopfler i Holly Vincent, membre de la banda Holly and the Italians.
#8 UK Singles



Skateaway

Mark Knopfler
27 de Març de 1981

Una skater patinant pels carrers d’una abarrotada ciutat mentre escolta musica amb el seu flamant nou walkman es el simple argument del segon single de l’àlbum. La frase Making Movies on Location, d’on surt el títol del disc, ve de la cançó inèdita i homònima.
#37 UK Singles
#58 BB Hot 100



Tunnel of Love

Mark Knopfler
2 d’Octubre de 1981

Només va arribar a la posició #54 de la llista de singles del Regne Unit, tot i ser una de les millors cançons del grup. El seu famós intro interpretat amb un vell orgue pertany al Carousel Waltz, del musical de Broadway Carousel dels compositors americans Ricard Rodgers i Oscar Hammerstein II. El llarg i genial final ha esta descrit com un dels millors solos de guitarra de la història.
#54 UK Singles



Sales: 3.8 milions de còpies només a Europa
Billboard: #19 BB 200



Up: El millor disc dels Dire Straits, amb una cançó, la preciosa Romeo and Juliet, que per si sola ja justifica tot l’àlbum.

Down: Les Boys, la cançó que tanca el disc, una peça que no pega ni amb cola amb la resta del disc, arruïnant un final que tenia que haver estat millor.

La Portada: Molt simple. Aquest disc es mereixeria una de millor.

El Títol: Prové d’una línia de la cançó Skateaway, així com de la cançó encara no publicada amb el mateix nom que l’àlbum

The Song: Una de les frases de Romeo and Juliet (There’s a place for us, you know the movie song) està treta de Somewhere, de la Banda Sonora de West Side Story, el clàssic Romeo and Juliet modern del cinema.

Unreleased Tracks: La ja anomenada Making Movies i Suicide Towers es van gravar durant les sessions del disc, però mai no van arribar a veure la llum del sol. No obstant això, les dues cançons apareixen sovint en els discs pirates que circulen per la xarxa.

La Perla: Hand in Hand, una cançó molt poc publicitada, una joia amagada.

La Frase: Juliet when we made love you used to cry / You said I love you like the stars above, I’ll love you ‘till I die / There’s a place for us you know the movie song / when you gonna realize it was just that the time was wrong?

L’Anècdota: Solid Rock, l’ùnic tema realment rocker del disc, té el mateix títol que una altra cançó del Bob Dylan, del seu àlbum Saved, publicat aquell mateix any. No deixa de ser irònic que en Knopfler col•laborés en l’anterior disc del Dylan de l’any 1979.

La Pregunta: Per què en Mark Knopfler, pot ser un dels millors compositors i guitarristes del món, té tanta mala sort en els seus treballs en solitari?

El Rànking: Vuit Alderaaners

Propera Entrega: Avalon, dels Roxy Music