L’onzè àlbum de la banda nord-americana Fleetwood Mac, Rumours (el segon desprès de les encertades incorporacions de la Stevie Knicks -cantant i compositora- i de la Christine McVie –cantant, compositora i pianista-, va sortir a la venda als Estats Units el 4 de Febrer de 1977, dos anys desprès del seu anterior i multipremiat treball, l’homònim Fleetwood Mac. Va pujar al numero u tant a les llistes americanes com a les britàniques, i ha vengut fins a la data d’avui més de 40 milions de còpies.
Considerat com el millor disc del grup, ha estat catalogat com un dels millors àlbums dels anys setanta, així com també dels millors de la història. El procés de gravació va ser lent i dificultós. La raó no es una altra que les desavinences i els conflictes amorosos sorgits entre els membres de la banda: la Christine McVie (abans Christine Perfect) estava casada amb el John McVie (baixista i colider del grup) del que tot just al començar les composicions del disc es divorciaria, i la Stevie Knicks va sortir durant molt temps amb el Lindsay Buckingham (compositor i guitarrista oficial), amb una turbulenta relació amorosa amb més baixos que alts. A més a més, immersos com estaven en els anys setanta, època de llibertat sexual i deshinibicions socials, les llargues nits sense dormir i el abús de cocaïna van fer mella amb la producció de l’àlbum.
Totes les cançons del disc parlen de les seves relacions personals, sovint tumultuoses, i estan escrites separadament per cadascun dels membres de la banda, excepte The Chain, que està signada pels cinc, que fan que escoltar-lo sigui con una mena de experiència voyeurística. L’Stevie Knicks havia declarat més d’una vegada que les cançons els hi sortien millor quan més enfadats estaven entre ells, ja que, aparentment, el grup no feia vida social ni es parlaven fora dels estudis de gravació. Així doncs, You make loving Fun, de la Christine McVie tracta sobre el director d’il•luminació de l’estudi de gravació, del que Christine estava enamorada, desprès d’haver-ho deixat amb el John McVie; Dreams, de l’Stevie Knicks, tracta sobre el trencament d’una relació, però amb un missatge esperançador; l’efecte contrari es el que té Go your own Way, del Lindsay Buckingham, amb un to més pessimista; Never going back Again, també d’en Buckingham, tracta de la il•lusió de que la tristesa i la solitud no tenen que tornar mai quan una persona es sent bé amb un mateix (sic), i Oh, Daddy, de la Christine McVie, parla del líder i fundador de la banda, el Mick Fleetwood, al que tots l’anomenaven carinyosament Big Daddy.
Considerat com el millor disc del grup, ha estat catalogat com un dels millors àlbums dels anys setanta, així com també dels millors de la història. El procés de gravació va ser lent i dificultós. La raó no es una altra que les desavinences i els conflictes amorosos sorgits entre els membres de la banda: la Christine McVie (abans Christine Perfect) estava casada amb el John McVie (baixista i colider del grup) del que tot just al començar les composicions del disc es divorciaria, i la Stevie Knicks va sortir durant molt temps amb el Lindsay Buckingham (compositor i guitarrista oficial), amb una turbulenta relació amorosa amb més baixos que alts. A més a més, immersos com estaven en els anys setanta, època de llibertat sexual i deshinibicions socials, les llargues nits sense dormir i el abús de cocaïna van fer mella amb la producció de l’àlbum.
Totes les cançons del disc parlen de les seves relacions personals, sovint tumultuoses, i estan escrites separadament per cadascun dels membres de la banda, excepte The Chain, que està signada pels cinc, que fan que escoltar-lo sigui con una mena de experiència voyeurística. L’Stevie Knicks havia declarat més d’una vegada que les cançons els hi sortien millor quan més enfadats estaven entre ells, ja que, aparentment, el grup no feia vida social ni es parlaven fora dels estudis de gravació. Així doncs, You make loving Fun, de la Christine McVie tracta sobre el director d’il•luminació de l’estudi de gravació, del que Christine estava enamorada, desprès d’haver-ho deixat amb el John McVie; Dreams, de l’Stevie Knicks, tracta sobre el trencament d’una relació, però amb un missatge esperançador; l’efecte contrari es el que té Go your own Way, del Lindsay Buckingham, amb un to més pessimista; Never going back Again, també d’en Buckingham, tracta de la il•lusió de que la tristesa i la solitud no tenen que tornar mai quan una persona es sent bé amb un mateix (sic), i Oh, Daddy, de la Christine McVie, parla del líder i fundador de la banda, el Mick Fleetwood, al que tots l’anomenaven carinyosament Big Daddy.
Rumours va estar al top del Billboard durant 31 setmanes (encara que no consecutives), i va ser també numero u a Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. Va ser certificat Platinum als Estats Units, així com al Regne Unit (per primera vegada), anomenat Àlbum de l’Any de 1977, i va guanyar el Grammy com a Àlbum de l’Any.
Clàssic àlbum que transcendeix del seu origen i reputació, entrant de ple en el regne de la llegenda viva, existint més enllà de les crítiques o del temps, fent de la banda d’un grup amb més o menys èxit, a un veritable fenomen musical. Un dels millors discs de la història.
Àlbum: Rumours
Artista: Fleetwood Mac
Productors: Ken Caillat, Richard Dashut i Fleetwood Mac
Label: Warner Bros. Records
Release Date: 4 de Febrer de 1977
Track Listing:
Second Hand News
Dreams
Never going back Again
Don’t Stop
Go your own Way
Songbird
The Chain
You make Loving Fun
I don’t want to Know
Oh, Daddy
Gold Dust Woman
Singles:
Go your own Way
Escrita pel John Buckingham, va ser el primer single del disc, llançat mesos abans de l’àlbum. Tracta sobre el trencament amorós del Lindsay amb la Stevie Knicks, tot just finalitzant la seva relació amorosa. Ella sempre va dir que, mentre estava amb ell, no havia estat amb ningú més, i li va demanar Buckingham que no fos tant explícit, cosa que ell s’hi va negar.
#11 BB Hot 100
Don’t Stop
Reflexa els sentiments de la Christine McVie desprès del divorci amb el que havia estat el seu marit, el John McVie, durant 8 anys. Com anècdota, direm que la cançó la va utilitzar en Bill Clinton en diverses de les seves campanyes polítiques, demanant fins i tot als Fleetwood que la interpretessin en algun dels seus mitins. No va succeir mai.
#3 BB Hot 100
Dreams
Diuen que la Stevie Knicks va escriure la cançó amb més èxit del grup, Dreams, només en deu minuts, un dia que la seva presència no era necessària en l’estudi de gravació. L’endemà, quan la Stevie va mostrar la cançó a la resta del grup, ells, encantats, van decidir gravar-la immediatament. Com anècdota, dir que la versió que van fer el grup irlandès The Corrs de la cançó va ser el seu primer numero u a les llistes britàniques.
#1 BB Hot 100
Clàssic àlbum que transcendeix del seu origen i reputació, entrant de ple en el regne de la llegenda viva, existint més enllà de les crítiques o del temps, fent de la banda d’un grup amb més o menys èxit, a un veritable fenomen musical. Un dels millors discs de la història.
Àlbum: Rumours
Artista: Fleetwood Mac
Productors: Ken Caillat, Richard Dashut i Fleetwood Mac
Label: Warner Bros. Records
Release Date: 4 de Febrer de 1977
Track Listing:
Second Hand News
Dreams
Never going back Again
Don’t Stop
Go your own Way
Songbird
The Chain
You make Loving Fun
I don’t want to Know
Oh, Daddy
Gold Dust Woman
Singles:
Go your own Way
Escrita pel John Buckingham, va ser el primer single del disc, llançat mesos abans de l’àlbum. Tracta sobre el trencament amorós del Lindsay amb la Stevie Knicks, tot just finalitzant la seva relació amorosa. Ella sempre va dir que, mentre estava amb ell, no havia estat amb ningú més, i li va demanar Buckingham que no fos tant explícit, cosa que ell s’hi va negar.
#11 BB Hot 100
Don’t Stop
Reflexa els sentiments de la Christine McVie desprès del divorci amb el que havia estat el seu marit, el John McVie, durant 8 anys. Com anècdota, direm que la cançó la va utilitzar en Bill Clinton en diverses de les seves campanyes polítiques, demanant fins i tot als Fleetwood que la interpretessin en algun dels seus mitins. No va succeir mai.
#3 BB Hot 100
Dreams
Diuen que la Stevie Knicks va escriure la cançó amb més èxit del grup, Dreams, només en deu minuts, un dia que la seva presència no era necessària en l’estudi de gravació. L’endemà, quan la Stevie va mostrar la cançó a la resta del grup, ells, encantats, van decidir gravar-la immediatament. Com anècdota, dir que la versió que van fer el grup irlandès The Corrs de la cançó va ser el seu primer numero u a les llistes britàniques.
#1 BB Hot 100
Aqui teniu el video de Dreams, interpretat pels Fleetwood Mac, així com pels Corrs:
You make loving Fun
Últim single del disc, aquesta cançó escrita per la Christine McVie està inspirada per un affair amorós entre la Christine i el director d’il•luminació de l’estudi de gravació, desprès del seu divorci amb el John McVie. Es dona la casualitat que el John hi participa vocalment en la cançó, i ho va continuar fent durant molts anys quan la tocaven en directe als concerts.
#9 BB Hot 100
Sales: Més de 40 milions de còpies
Billboard: #1 BB 200 / 31 setmanes (no consecutives)
Awards: Album of the Year Grammy
Up: Un clàssic de clàssics. Un fenomen musical en la seva època, pel que el temps no hi passa. Un dels millors discs de la meva discografia.
Down: Al ser un disc escrit pels cinc diferents membres de la banda, en conjunt podria semblar una mica decebedor i no complir les expectatives. Les cançons, escoltades una per una separadament, no tenen desperdici.
La Portada: Fotografia en blanc i negre sobre marc groguenc del Mick Fleetwood, com a estricte professor de ball, i de la Stevie Knicks, com a alumne avantatjada, en una relació paterno-filial amb un toc presumiblement sexual. Genial.
El Títol: Rumours havia de dir-se inicialment Yesterday’s Dreams, però en John McVie, en un flash d’inspiració, va suggerir el títol definitiu, per que la atenció de la premsa estava més enfocada en les baralles internes del grup que en la música pròpiament dita.
The Song: Dreams, sense cap dubte, la millor cançó dels Fleetwood Mac, i una de les millors de la Stevie Knicks (amb permís de Sara).
The Bonus Tracks: A la versió del 2001 hi apareix la cançó Silver Springs, B-Side de Go your own Way.
Special Editions: Al 2004 va sortir una Edició Especial de dos discs amb diverses demos i outtakes, com ara Planets of the Universe, Butter Cookie o Doesn’t anything Last.
La Perla: The Chain, rara composició musical (la única que signen tots cinc) que comença fosca i estranya i que poc a poc va pujant amb un crescendo inusitat.
La Frase: It’s only me who wants to wrap around your dreams / have you any dream you’d like to sell? (Dreams)
L’Anècdota: A l’any 1998 es va posar a la venda un disc homenatge al grup i a l’àlbum: Legacy: A Tribute to Fleetwood Mac’s Rumours, produït pel propi Mick Fleetwood i versionat per a diferents artistes, com ara l’Elton John, The Corrs (amb una explosiva versió del Dreams de la Stevie Knicks), The Cranberries, o Jewel.
Últim single del disc, aquesta cançó escrita per la Christine McVie està inspirada per un affair amorós entre la Christine i el director d’il•luminació de l’estudi de gravació, desprès del seu divorci amb el John McVie. Es dona la casualitat que el John hi participa vocalment en la cançó, i ho va continuar fent durant molts anys quan la tocaven en directe als concerts.
#9 BB Hot 100
Sales: Més de 40 milions de còpies
Billboard: #1 BB 200 / 31 setmanes (no consecutives)
Awards: Album of the Year Grammy
Up: Un clàssic de clàssics. Un fenomen musical en la seva època, pel que el temps no hi passa. Un dels millors discs de la meva discografia.
Down: Al ser un disc escrit pels cinc diferents membres de la banda, en conjunt podria semblar una mica decebedor i no complir les expectatives. Les cançons, escoltades una per una separadament, no tenen desperdici.
La Portada: Fotografia en blanc i negre sobre marc groguenc del Mick Fleetwood, com a estricte professor de ball, i de la Stevie Knicks, com a alumne avantatjada, en una relació paterno-filial amb un toc presumiblement sexual. Genial.
El Títol: Rumours havia de dir-se inicialment Yesterday’s Dreams, però en John McVie, en un flash d’inspiració, va suggerir el títol definitiu, per que la atenció de la premsa estava més enfocada en les baralles internes del grup que en la música pròpiament dita.
The Song: Dreams, sense cap dubte, la millor cançó dels Fleetwood Mac, i una de les millors de la Stevie Knicks (amb permís de Sara).
The Bonus Tracks: A la versió del 2001 hi apareix la cançó Silver Springs, B-Side de Go your own Way.
Special Editions: Al 2004 va sortir una Edició Especial de dos discs amb diverses demos i outtakes, com ara Planets of the Universe, Butter Cookie o Doesn’t anything Last.
La Perla: The Chain, rara composició musical (la única que signen tots cinc) que comença fosca i estranya i que poc a poc va pujant amb un crescendo inusitat.
La Frase: It’s only me who wants to wrap around your dreams / have you any dream you’d like to sell? (Dreams)
L’Anècdota: A l’any 1998 es va posar a la venda un disc homenatge al grup i a l’àlbum: Legacy: A Tribute to Fleetwood Mac’s Rumours, produït pel propi Mick Fleetwood i versionat per a diferents artistes, com ara l’Elton John, The Corrs (amb una explosiva versió del Dreams de la Stevie Knicks), The Cranberries, o Jewel.
La Pregunta: Per què la Stevie Knicks, amb esplèndides cançons com Dreams, Sara o Gipsy (totes dins de la formació Fleetwood Mac), no ha estat capaç de fer cap cançó a la alçada de las anomenades en la seva carrera en solitari?
El Rànking: Nou Alderaaners
Propera Entrega: Making Movies, dels Dire Straits
El Rànking: Nou Alderaaners
Propera Entrega: Making Movies, dels Dire Straits
