Discovery va ser el primer disc de la banda de rock simfònic anglesa Electric Light Orchestra en arribar al numero u a les llistes del seu país, lloc on hi va estar durant cinc setmanes. També va ser el primer en generar quatre top-ten singles d’un sol disc al Regne Unit.
Comandat per l’omnipresent, capità del vaixell, ànima pàter i director d’orquestra Jeff Lynne, aquest disc va derivar del melodiós i ominós rock simfònic dels últims treballs del grup, a una essència més pop, més disco, i més acord a aquells temps (motiu pel qual va ser durament criticat pels seus seguidors de tota la vida), tot i que el single més reeixit de l’àlbum, i de la banda, Don’t bring me Down, es una poderosa peça de rock and roll.
El disc ens ofereix una sèrie de cançons totalment allunyades del rock progressiu i simfònic del que ens tenien acostumats, acostant-se a aquest so més comercial, mes lleuger, però no per això de menys qualitat. Veritables hits disco com els singles Shine a Little Love o Last Train to London (autèntics clàssics dels vuitanta), balades esfereïdores (Need her Love, Midnight Blue, Wishing) o explosives peces del rock and roll més pur (Don’t bring me Down) fan del Discovery un disc imprescindible per entendre i comprendre les primeres èpoques dels gloriosos anys vuitanta. Una joia per a guardar, gaudir i recordar. Una herència inqüestionable per a futurs grups musicals. Un tros de la història de la música més recent. Un clàssic.
Àlbum: Discovery
Artista: Electric Light Orchestra
Productors: Jeff Lynne
Label: Jet Records, Columbia Records, Epic/Legacy
Release Date: Maig del 1979
Track Listing:
Shine a Little Love
Confussion
Need her Love
The Diary of Horace Wimp
Last Train to London
Midnight Blue
On the Run
Wishing
Don’t bring me Down
Singles:
Shine a Little Love
El primer single de l’àlbum va sortir al Maig de 1979, i ha estat sempre un dels temes més comercials de la banda, així com un dels més reeixits, arribant fins el numero sis al UK Singles i numero 8 al Billboard americà. La B-Side del single era la inèdita a l’àlbum Jungle. Una preciosa peça, meitat disco, meitat opera magna simfònica. Un clàssic dels vuitanta. Imprescindible i irrepetible.
Comandat per l’omnipresent, capità del vaixell, ànima pàter i director d’orquestra Jeff Lynne, aquest disc va derivar del melodiós i ominós rock simfònic dels últims treballs del grup, a una essència més pop, més disco, i més acord a aquells temps (motiu pel qual va ser durament criticat pels seus seguidors de tota la vida), tot i que el single més reeixit de l’àlbum, i de la banda, Don’t bring me Down, es una poderosa peça de rock and roll.
El disc ens ofereix una sèrie de cançons totalment allunyades del rock progressiu i simfònic del que ens tenien acostumats, acostant-se a aquest so més comercial, mes lleuger, però no per això de menys qualitat. Veritables hits disco com els singles Shine a Little Love o Last Train to London (autèntics clàssics dels vuitanta), balades esfereïdores (Need her Love, Midnight Blue, Wishing) o explosives peces del rock and roll més pur (Don’t bring me Down) fan del Discovery un disc imprescindible per entendre i comprendre les primeres èpoques dels gloriosos anys vuitanta. Una joia per a guardar, gaudir i recordar. Una herència inqüestionable per a futurs grups musicals. Un tros de la història de la música més recent. Un clàssic.
Àlbum: Discovery
Artista: Electric Light Orchestra
Productors: Jeff Lynne
Label: Jet Records, Columbia Records, Epic/Legacy
Release Date: Maig del 1979
Track Listing:
Shine a Little Love
Confussion
Need her Love
The Diary of Horace Wimp
Last Train to London
Midnight Blue
On the Run
Wishing
Don’t bring me Down
Singles:
Shine a Little Love
El primer single de l’àlbum va sortir al Maig de 1979, i ha estat sempre un dels temes més comercials de la banda, així com un dels més reeixits, arribant fins el numero sis al UK Singles i numero 8 al Billboard americà. La B-Side del single era la inèdita a l’àlbum Jungle. Una preciosa peça, meitat disco, meitat opera magna simfònica. Un clàssic dels vuitanta. Imprescindible i irrepetible.
Don’t bring me Down
La potenta Don’t bring me Down, el segon single i la cançó que tanca el disc, es, fins a la data, el tema que més alt ha arribat a les llistes del Billboard americà de la ELO (va pujar fins al #4), mentre que a les llistes angleses es va fer amb un més que meritori tercer lloc. Es la primera cançó de la banda en no incloure cap instrument de corda. Jeff Lyne la va dedicar al Laboratori Espacial de la NASA, quan aquest va entrar a la atmosfera de la Terra sobre l’Oceà Indic (sic). La B-Side del single també era un tema inèdit a l’àlbum: Dreaming of 4000.
La potenta Don’t bring me Down, el segon single i la cançó que tanca el disc, es, fins a la data, el tema que més alt ha arribat a les llistes del Billboard americà de la ELO (va pujar fins al #4), mentre que a les llistes angleses es va fer amb un més que meritori tercer lloc. Es la primera cançó de la banda en no incloure cap instrument de corda. Jeff Lyne la va dedicar al Laboratori Espacial de la NASA, quan aquest va entrar a la atmosfera de la Terra sobre l’Oceà Indic (sic). La B-Side del single també era un tema inèdit a l’àlbum: Dreaming of 4000.
Last Train to London
El tercer single de Discovery es va presentar com Double A-Side single al Regne Unit, junt amb Confussion. Als Estats Units, en canvi, les dues cançons es van vendre separades, al començament de 1980 Train, i a finals del 79 Confussion. Las Train to London va arribar fins al numero 8 a les llistes angleses, i fins al 39 al Billboard americà. La enyorada B-Side va ser, un altre cop, la inèdita Down Home Town. Peça capital per entendre el significat de l’èxit del disc arreu del món, i la transcendència en generacions futures. Un tema perfecte. Rodó.
El tercer single de Discovery es va presentar com Double A-Side single al Regne Unit, junt amb Confussion. Als Estats Units, en canvi, les dues cançons es van vendre separades, al començament de 1980 Train, i a finals del 79 Confussion. Las Train to London va arribar fins al numero 8 a les llistes angleses, i fins al 39 al Billboard americà. La enyorada B-Side va ser, un altre cop, la inèdita Down Home Town. Peça capital per entendre el significat de l’èxit del disc arreu del món, i la transcendència en generacions futures. Un tema perfecte. Rodó.
Confussion
El quart i últim single de Discovery va ser aquesta peça de mig temps, un tema (a priori) menor del Discovery, però que amb els anys ha anat guanyant pes i rellevància com una de les millors cançons de la dècada dels vuitanta. La Side-B, com no, inèdita, era Poker. #8 als UK Singles i #37 al Billboard.
El quart i últim single de Discovery va ser aquesta peça de mig temps, un tema (a priori) menor del Discovery, però que amb els anys ha anat guanyant pes i rellevància com una de les millors cançons de la dècada dels vuitanta. La Side-B, com no, inèdita, era Poker. #8 als UK Singles i #37 al Billboard.
Billboard: #5 BB 200 / #1 UK
Up: La Electric Light Orchestra va fer un gir dràstic a la manera com tenien de compondre cançons i publicar discos, i els hi va sortir un clàssic dels vuitanta.
Down: The Diary of Horace Wimp, una cançó estranya, massa allunyada de l’esperit general de l’àlbum
La Portada: Un personatge de conte, sortit de les Mil i Una Nits, agafant amb admiració un objecte amb la forma i color del mític i icònic logo de la ELO.
El Títol: Ve d’un dels membres de la banda, en Richard Tandy, el nickname del qual era Disco Very, per la seva afecció a la música disco.
The Song: On the Run, una peça mig temps perfectament construïda.
Unreleased Tracks: Totes les Side-B dels singles, ja esmentades.
Special Editions: Es van fer unes Edicions Especials de gairebé tots els discos de la ELO, amb les ja típiques remasteritzacions. La del Discovery incloïa la cançó inèdita Second Time Around.
La Perla: Need her Love, una de les balades més maques que mai he escoltat.
La Frase: We’ll do it all again / until de Break of Light / and the feeling in your Heart / will soon be shining in your Eyes (Shine a Little Love)
L’Anècdota: Aquest va ser el primer disc en el que faltaven tres membres essencials de la banda, que hi havien estat des del començament. En canvi, si que hi surten als vídeos de les cançons.
La Pregunta: Per què la banda no es va embarcar en la ja clàssica gira de presentació del disc, i, en canvi, va gravar totes les cançons en vídeo, cosa totalment inusual per la època?
El Rànking: Nou Alderaaners
Propera Entrega: Faith, del George Michael
Up: La Electric Light Orchestra va fer un gir dràstic a la manera com tenien de compondre cançons i publicar discos, i els hi va sortir un clàssic dels vuitanta.
Down: The Diary of Horace Wimp, una cançó estranya, massa allunyada de l’esperit general de l’àlbum
La Portada: Un personatge de conte, sortit de les Mil i Una Nits, agafant amb admiració un objecte amb la forma i color del mític i icònic logo de la ELO.
El Títol: Ve d’un dels membres de la banda, en Richard Tandy, el nickname del qual era Disco Very, per la seva afecció a la música disco.
The Song: On the Run, una peça mig temps perfectament construïda.
Unreleased Tracks: Totes les Side-B dels singles, ja esmentades.
Special Editions: Es van fer unes Edicions Especials de gairebé tots els discos de la ELO, amb les ja típiques remasteritzacions. La del Discovery incloïa la cançó inèdita Second Time Around.
La Perla: Need her Love, una de les balades més maques que mai he escoltat.
La Frase: We’ll do it all again / until de Break of Light / and the feeling in your Heart / will soon be shining in your Eyes (Shine a Little Love)
L’Anècdota: Aquest va ser el primer disc en el que faltaven tres membres essencials de la banda, que hi havien estat des del començament. En canvi, si que hi surten als vídeos de les cançons.
La Pregunta: Per què la banda no es va embarcar en la ja clàssica gira de presentació del disc, i, en canvi, va gravar totes les cançons en vídeo, cosa totalment inusual per la època?
El Rànking: Nou Alderaaners
Propera Entrega: Faith, del George Michael
