Desprès d’una meteòrica i més que exitosa carrera musical amb els Wham, el George Michael va fer un gir de noranta graus a la seva feina, es va replantejar la seva vida, i va decidir fer una musica més sofisticada, més elaborada, més madura i més adulta, per un públic més heterogeni (no només per les noietes amb les carpetes d’estudi als braços), i, com no, per buscar el reconeixement oficial, que, sincerament, s’el mereixia ja feia temps.
El primer pas va ser gravar un contundent duet amb una de les dives del soul més reconegudes del panorama musical mundial, un veritable icona i aleshores una de les artistes favorites del propi Michael, l’Aretha Franklin, amb el I knew you were waiting (for me), amb el que va arribar al numero u, tant a les llistes angleses, com al Billboard americà. El George i l’Aretha van guanyar tanmateix el Best R&B Performance Grammy Award per aquell tema.
No era la primera vegada que arribava al més amunt en solitari. Ja al 1984, amb la extraordinària balada Careless Whispers, un veritable himne de la dècada, va aconseguir el preuat numero u, tot i que la cançó estava inclosa en un disc dels Wham (Make it Big), el tema anava signat només pel Michael. Dos anys més tard, amb A Different Corner, una altra balada estupenda, ho va tornar a fer.
El segon pas va ser una mica més arriscat, i es va dir Faith.
Durant la tardor de 1987, el George Michael va llançar el que seria el seu primer àlbum en solitari, la seva carta de presentació com a artista únic i independent: el trenca rècords i multipremiat Faith, en el que, a més a més de tocar ell sol gairebé tots els instruments, va escriure i produir tots i cadascun dels temes del disc, excepte un, que el va co-escriure.
Faith està considerat com un dels més grans àlbums de la història de la música pop, i va guanyar multitud de premis, incloent el Album of the Year Grammy Award a l’any 1989. El disc va ser un complert i immediat èxit als Estats Units, venent més d’un milió de còpies en el seu debut, el més venut per un artista anglès en una setmana. Va assolir el numero u a les llistes angleses, i va estar 51 setmanes no consecutives al Billboard 200 Top 10, incloent-t’hi dotze setmanes al numero u.
Uns mesos abans, a l’estiu d’aquell mateix any, sortia al mercat un single polèmic: el I want your Sex, la primera cançó d’en Michael al marge de Wham, si no hi comptem els temes ja esmentats. La cançó va aixecar molt enrenou per les lletres més que explícites sobre el sexe, i el vídeo que l’acompanyava no va fer més que posar-hi més llenya al foc. Tot plegat va ser una fórmula intel•ligent per a que s’en parlés del disc, i com no, per a vendre més.
Gràcies als sis singles del disc, sis top-five al Billboard americà, quatre d’ells assolint el numero u, va fer d’en George Michael el primer artista anglès en tenir quatre #1 singles d’un mateix àlbum al Hot 100 del Billboard.
Àlbum: Faith
Artista: George Michael
Productor: George Michael
Label: Columbia / Epic
Release Date: 30 d’Octubre de 1987
Track Listing:
Faith
Father Figure
I want your Sex (Parts I & II)
One More Try
Hard Day
Hand to Mouth
Look at your Hands
Monkey
Kissing a Fool
A Last Request (I want your Sex - Part III)
Singles:
I want your Sex
George Michael
1 de Juny de 1987
#2 BB Hot 100
#3 UK Singles Chart
El primer pas va ser gravar un contundent duet amb una de les dives del soul més reconegudes del panorama musical mundial, un veritable icona i aleshores una de les artistes favorites del propi Michael, l’Aretha Franklin, amb el I knew you were waiting (for me), amb el que va arribar al numero u, tant a les llistes angleses, com al Billboard americà. El George i l’Aretha van guanyar tanmateix el Best R&B Performance Grammy Award per aquell tema.
No era la primera vegada que arribava al més amunt en solitari. Ja al 1984, amb la extraordinària balada Careless Whispers, un veritable himne de la dècada, va aconseguir el preuat numero u, tot i que la cançó estava inclosa en un disc dels Wham (Make it Big), el tema anava signat només pel Michael. Dos anys més tard, amb A Different Corner, una altra balada estupenda, ho va tornar a fer.
El segon pas va ser una mica més arriscat, i es va dir Faith.
Durant la tardor de 1987, el George Michael va llançar el que seria el seu primer àlbum en solitari, la seva carta de presentació com a artista únic i independent: el trenca rècords i multipremiat Faith, en el que, a més a més de tocar ell sol gairebé tots els instruments, va escriure i produir tots i cadascun dels temes del disc, excepte un, que el va co-escriure.
Faith està considerat com un dels més grans àlbums de la història de la música pop, i va guanyar multitud de premis, incloent el Album of the Year Grammy Award a l’any 1989. El disc va ser un complert i immediat èxit als Estats Units, venent més d’un milió de còpies en el seu debut, el més venut per un artista anglès en una setmana. Va assolir el numero u a les llistes angleses, i va estar 51 setmanes no consecutives al Billboard 200 Top 10, incloent-t’hi dotze setmanes al numero u.
Uns mesos abans, a l’estiu d’aquell mateix any, sortia al mercat un single polèmic: el I want your Sex, la primera cançó d’en Michael al marge de Wham, si no hi comptem els temes ja esmentats. La cançó va aixecar molt enrenou per les lletres més que explícites sobre el sexe, i el vídeo que l’acompanyava no va fer més que posar-hi més llenya al foc. Tot plegat va ser una fórmula intel•ligent per a que s’en parlés del disc, i com no, per a vendre més.
Gràcies als sis singles del disc, sis top-five al Billboard americà, quatre d’ells assolint el numero u, va fer d’en George Michael el primer artista anglès en tenir quatre #1 singles d’un mateix àlbum al Hot 100 del Billboard.
Àlbum: Faith
Artista: George Michael
Productor: George Michael
Label: Columbia / Epic
Release Date: 30 d’Octubre de 1987
Track Listing:
Faith
Father Figure
I want your Sex (Parts I & II)
One More Try
Hard Day
Hand to Mouth
Look at your Hands
Monkey
Kissing a Fool
A Last Request (I want your Sex - Part III)
Singles:
I want your Sex
George Michael
1 de Juny de 1987
#2 BB Hot 100
#3 UK Singles Chart
Aquest primer single va estar prohibit en moltes emissores de ràdio tant al Regne Unit com als Estats Units, per les seves explícites lletres de sexe. La MTV emetia el vídeo (en el que hi participava la model Kathy Jeung, amb sensuals peces de roba interior negra), només a altes hores de la nit. Els discjockeys solien referir-se a aquesta cançó com “el nou single del George Michael”, per a no anomenar el títol. Tot i tots aquests inconvenients ( o pot ser precisament per ells), la cançó va arribar al numero dos del Billboard Hot 100, i va restar a la llista durant sis setmanes, i al Top 40 durant catorze setmanes. Al Regne Unit, va arribar fins al numero 3.
El MaxiSingle de la època era inusitadament llarg: més de catorze minuts!, i estava dividit en tres parts: Rhythm One: Lust, que es la versió que es coneix com a single; Rhythm Two: Brass in Love, on es mesclen els instruments en un to molt més funky, i Rhythm Three: A Last Request, convertint-se en una balada jazzística, i que al disc apareix com la cançó final del disc.
El MaxiSingle de la època era inusitadament llarg: més de catorze minuts!, i estava dividit en tres parts: Rhythm One: Lust, que es la versió que es coneix com a single; Rhythm Two: Brass in Love, on es mesclen els instruments en un to molt més funky, i Rhythm Three: A Last Request, convertint-se en una balada jazzística, i que al disc apareix com la cançó final del disc.
Faith
George Michael
12 d’Octubre de 1987
#1 BB Hot 100
#2 UK Singles Chart
El segon single de l’àlbum (el tercer si comptem el Hard Day, que només es va comercialitzar als Estats Units), va ser la cançó que dona títol a l’àlbum. Amb un començament instrumental llarg d’orgue, Faith evoluciona a un rockabilly similar al de Bo Didley amb l’estil vocal d’en Michael. Va ser el single més venut aquell any als Estats Units, i es una de les cançons més populars del repertori de l’artista, tot i ser un dels més simples en la producció.
El vídeo que es va fer de la cançó ens mostra un Michael exultant, dominador i segur de si mateix, amb jaqueta de cuir, pantalons texans ajustats i botes de cowboy, ballant i tocant la guitarra al costat d’un jukebox. Va ser molt popular a la època.
El vídeo que es va fer de la cançó ens mostra un Michael exultant, dominador i segur de si mateix, amb jaqueta de cuir, pantalons texans ajustats i botes de cowboy, ballant i tocant la guitarra al costat d’un jukebox. Va ser molt popular a la època.
Father Figure
George Michael
2 de Gener de 1988
#1 BB Hot 100
#11 UK Singles Chart
Father Figure, el tercer single de Faith, es un sensual conte de seducció de més de cinc minuts de durada, en la que ens demostra la maduresa del cantant com a compositor. Al principi, aquest tema hauria d’haver estat un mig tempo dance, però en l’estudi de mescles el Michael s’en va adonar que li agradava molt més com una balada. Al vídeo de la cançó hi podem veure en Michael com a taxista, i a la model de Vogue Tania Coleridge com la seva clienta. Al igual que la cançó, el vídeo té varies maneres d’interpretació, segons el punt de vista de cadascú. Aquest vídeo va guanyar el Best Direction MTV Award al 1988.
One More Try
George Michael
16 d’Abril de 1988
#1 BB Hot 100
#8 UK Singles Chart
El quart single de Faith, una preciosa balada de més de cinc minuts de durada, explorava la incapacitat d’un home en iniciar una nova relació amorosa desprès d’haver estat ferit emocionalment diverses vegades anteriors. La cançó acaba en una nova temptació, i amb el títol de la cançó cantat per una única vegada. Va ser el seu tercer #1 consecutiu als Estats Units, restant-hi per tres setmanes seguides. Es el primer single a la història de Billboard en arribar al numero u en tres diferents categories: US Hot 100, US Hot R&B Songs i US Hot Adult Contemporary Track.
Monkey
George Michael
9 de Juliol de 1988
#1BB Hot 100
#13 UK Singles Chart
Monkey va significar el vuitè single en arribar al numero u al Billboard americà, empatant així amb el malograt Michael Jackson i amb la Whitney Houston en tenir quatre #1 singles consecutius en els anys vuitanta d’un sol mateix àlbum (Michael cinc i Whitney set).
Kissing a Fool
George Michael
1988
#5 BB Hot 100
#18 UK Singles Chart
El sisè i últim single de Faith era una balada amb instrumentació minimalista i melodia jazzística, mostrant les inseguretats del propi Michael com a company d’una banda per la pressió i la reputació que estava tenint. Kissing a Fool havia de ser el títol de l’àlbum, però al final el títol definitiu va ser el conegut Faith. Va ser el single menys reeixit, i el primer de l’àlbum en no assolir el numero u als Estats Units.
Sales: Més de 20 milions d’unitats venudes
Billboard: #1 Billboard 200
Awards: Album of the Year Grammy Award
Up: El millor disc del George Michael, i sense dubte, un dels millors de la dècada dels vuitanta. A més a més, va ser una increïble sorpresa desprès de saber-se la dissolució dels Wham.
Down: La elecció dels singles no va ser del tot encertada, ja que Hard Day, Hand to Mouth i Look at your Hands, tres de les millors cançons del disc van quedar fora, en canvi, les menors Father Figure i One More Try si van ser singles.
La Portada: Xupa de cuir, ulleres de sol de mirall, ornamentacions pseudo religioses, (des)cuidada barba de varis dies, seductores insinuacions de carn sota la roba… Tota una declaració d’intencions. Un clàssic
El Títol: Faith, una crida als fans per que tinguessin fe en ell, desprès de la seva traumàtica ruptura amb Wham. Anys més tard ho va tornar a fer amb Patience, demanant-los en aquest cas paciència desprès de bastants anys sense treure cap disc.
The Song: Hard Day, una cançó relegada a la B-Side del I want your Sex, i single (promocional) nomès als Estats Units es la germaneta pobre del disc. Una cançó a reivindicar.
The Bonus Tracks: A la edició en CD del disc i havia el remix del Hard Day (6:29 minuts) i la tercera part del I want your Sex (A Last Request) que no hi sortien al vinil.
Special Editions: A començaments del proper any 2011 s’ha de re-editar el disc, remasteritzat, i amb profusió d’extres, encara que cap tema inèdit.
La Perla: A Last Request. Una petita joia (nomès 3:48 minuts) per tancar un disc mític, icònic i essencial.
La Frase: Baby look at your hands / you’ve got two fat children and a drunken man / You shoul have been my woman / and you would had a chance
L’Anècdota: La música que sona en l’orgue al començament de Faith, no es si no el Freedom dels Wham tocat amb aquest instrument dins d’una catedral
La Pregunta: Per què quasi tots els singles del disc van arribar al numero u als Estat Units, però no ho van fer al Regne Unit, d’on es en Michael?
El Rànking: Deu Alderaaners
Propera Entrega: Private Dancer, de la Tina Turner
Billboard: #1 Billboard 200
Awards: Album of the Year Grammy Award
Up: El millor disc del George Michael, i sense dubte, un dels millors de la dècada dels vuitanta. A més a més, va ser una increïble sorpresa desprès de saber-se la dissolució dels Wham.
Down: La elecció dels singles no va ser del tot encertada, ja que Hard Day, Hand to Mouth i Look at your Hands, tres de les millors cançons del disc van quedar fora, en canvi, les menors Father Figure i One More Try si van ser singles.
La Portada: Xupa de cuir, ulleres de sol de mirall, ornamentacions pseudo religioses, (des)cuidada barba de varis dies, seductores insinuacions de carn sota la roba… Tota una declaració d’intencions. Un clàssic
El Títol: Faith, una crida als fans per que tinguessin fe en ell, desprès de la seva traumàtica ruptura amb Wham. Anys més tard ho va tornar a fer amb Patience, demanant-los en aquest cas paciència desprès de bastants anys sense treure cap disc.
The Song: Hard Day, una cançó relegada a la B-Side del I want your Sex, i single (promocional) nomès als Estats Units es la germaneta pobre del disc. Una cançó a reivindicar.
The Bonus Tracks: A la edició en CD del disc i havia el remix del Hard Day (6:29 minuts) i la tercera part del I want your Sex (A Last Request) que no hi sortien al vinil.
Special Editions: A començaments del proper any 2011 s’ha de re-editar el disc, remasteritzat, i amb profusió d’extres, encara que cap tema inèdit.
La Perla: A Last Request. Una petita joia (nomès 3:48 minuts) per tancar un disc mític, icònic i essencial.
La Frase: Baby look at your hands / you’ve got two fat children and a drunken man / You shoul have been my woman / and you would had a chance
L’Anècdota: La música que sona en l’orgue al començament de Faith, no es si no el Freedom dels Wham tocat amb aquest instrument dins d’una catedral
La Pregunta: Per què quasi tots els singles del disc van arribar al numero u als Estat Units, però no ho van fer al Regne Unit, d’on es en Michael?
El Rànking: Deu Alderaaners
Propera Entrega: Private Dancer, de la Tina Turner
