El tercer treball de la banda de pop suau anglesa Prefab Sprout, From Langley Park to Memphis, va irrompre en la actualitat musical britànica de finals dels anys vuitanta amb molta força. No eren pas uns complerts desconeguts: els seus dos primers àlbums Swoon (1984) i Steve McQueen (1985) varen assolir discrets llocs a les llistes angleses (22 i 21 UK Singles Charts respectivament), i més que discrets encara al Billboard americà (un llunyà 180 al Billboard 200 pel Steve McQueen, titulat a Amèrica Two Wheels Good; el Swoon ni tant sols es va publicar més enllà de l’Atlàntic).
El culpable de que els Prefab entressin d’una vegada per totes a l’Olimp del poprock dels vuitanta va ser ni més ni menys que una cançó, Cars and Girls, el primer single del disc, que va arribar al #44 dels UK Singles Charts, quedant-s’hi allà per més de cinc setmanes. Una peça impecable del poprock anglès, amb un estribillo matxacant i uns cors magnífics. Es un dels seus millors temes, i sense cap dubte, la més coneguda del grup.
Desprès vindrien altres moments màgics en aquest fantàstic disc: la monumental The King of Rock ‘n’ Roll, la virtuositat del Hey Manhattan! (amb la guitarra acústica del Who Pete Townshend), la preciositat i intimitat del Nightingales (amb un toc d’harmònica increïble, a càrrec de l’Stevie Wonder), la senzillesa del I remember that o de l’Enchanted, o el romanticisme de Nancy (let your hair down for me) o el toc de gospel a The Venus of the Soup Kitchen.
Paradoxalment, aquest disc no va assolir els primers llocs a les llistes d’èxits (un meritori #5 a les llistes angleses, i un complert buit al Billboard americà) però es tracta d’un disc imprescindible per als amants de la bona musica feta fa vint-i-pico d’anys amb un ramellet de bonissimes cançons i uns convidats de luxe. Desprès del Langley en van venir mes discos (no masses), però cap d’ells va assolir la grandiositat i transcendència d’aquest. Un disc per a recordar i per a valorar en la seva justa mida. Un exemple de bona musica sense pretensions. Un regal per a la oïda.
Àlbum: From Langley Park to Memphis
Artista: Prefab Sprout
Productors: Thomas Dolby, Jon Kelly, Paddy McAloon i Andy Richards
Label: Kitchenware
Release Date: Març de 1988
Track Listing:
The King of Rock ‘n’ Roll
Cars and Girls
I remeber That
Enchanted
Nightingales
Hey Manhattan!
Knock on Wood
The Golden Calf
Nancy (let your hair down for me)
The Venus of the Soup Kitchen
Singles:
Cars and Girls
Paddy McAloon
Febrer de 1988
El primer single de From Langley Park to Memphis es un brutal atac irònic a la figura i estil del Bruce Springsteen, i al seu repertori musical, referint-se a que hi ha coses que fereixen més que els cotxes i les noies. Ja la seva famosa portada, emulant la imatge del Boss amb una figura feta amb llumins, era tota una declaració de principis. Va assolir el #44 als UK Singles Charts i hi va estar-hi durant cinc setmanes. Tot i que no va entrar a les llistes del Billboard americà, la fama i l’èxit dels Prefab als Estats Units es deu, precisament, per aquesta cançó. Les B-Side del disc eren les inèdites Vendetta i Nero the Zero.
The King of Rock ‘n’ Roll
Paddy McAloon
Abril de 1988
El segon single del disc, produït per el Thomas Dolby, va ser una potent i enèrgica cançó sobre una ja caiguda estrella del rock dels anys cinquanta que es coneguda només per el seu tema de debut. Aquest va ser l’èxit més rotund dels Prefab, arribant a un #7 als UK Single Charts durant deu setmanes. La B-Side contemplava les inèdites Dandy of the Danube i Tin Can Pot.
Hey Manhattan!
Paddy McAloon
Juny de 1988
La preciosista Hey Manhattan!, un optimista cant d’amor i odi a la ciutat de Nova York, un excel•lent exercici de virtuositat orquestral, amb un final instrumental d’infart, on ben be sembla l’arribada dels propis Prefab a la ciutat que no dorm mai, va ser el tercer single del disc.
Nightingales
Paddy McAloon
Juliol de 1988
Aquesta preciosa balada, amb l’eficaç i superb acompanyament de l’Stevie Wonder a l’harmònica va ser el quart single del disc
The Golden Calf
El cinquè i últim single va ser aquest tema del McAloon, un pobre final per un disc excepcional. Una cançó més aviat fosca i decebedora. Mala elecció com a single.
Up: El millor disc dels Prefab Sprout, amb una col•lecció de cançons magnífiques (si obviem The Golden Calf, ningú no es perfecte). Imprescindible.
Down: Apart de la ja esmentada Golden Calf, pot ser va tenir més aviat poc ressò, i això es va notar en les llistes d’èxits
La Portada: Senzilla però eficaç imatge dels quatre components de la banda. No es excepcional, però tampoc mata gaire
El Títol: Esta tret d’una part de la lletra de The Venus of the Soap Kitchen, i es refereix al viatge iniciàtic del líder i compositor de la banda, Paddy McAloon cap al cor de la cultura americana (des de Langley Park, a Durham, Anglaterra, a Memphis, Tennesse als Estats Units), amb lletres obsessionades per les icones del país, Springsteen (Cars and Girls) i Elvis (King of Rock ‘n’ Roll)
The Song: Enchanted, un particular virtuosisme d’estribillo, combinat amb frases sobreposades unes sobre les altres. Hauria d’haver estat single
Les Col•laboracions: La guitarra acústica del Who Pete Townshend a The King of Rock ‘n’ Roll i la preciosa harmònica de l’Stevie Wonder a Nightingales
La Perla: Nightingales, una cançó que en Paul McCartney ha arribat a dir que voldria haver-la escrit
La Frase: That's the place where Kennedy stayed / And where were you when he died? (Hey Manhattan!)
L’Anècdota: La cançó I remember that, que havia d’estar single al disc, es va relegar com a single (i vídeo) anys més tard per a promocionar el seu primer disc de Greatest Hits A Life of Surprises
La Pregunta: Per què Cars and Girls es tant popular als Estats Units si es un atac frontal a una de les icones més representatives dels americans, Bruce Springsteen?
El Rànking: Set Alderaanings
Propera Entrega: True, dels Spandau Ballet
El culpable de que els Prefab entressin d’una vegada per totes a l’Olimp del poprock dels vuitanta va ser ni més ni menys que una cançó, Cars and Girls, el primer single del disc, que va arribar al #44 dels UK Singles Charts, quedant-s’hi allà per més de cinc setmanes. Una peça impecable del poprock anglès, amb un estribillo matxacant i uns cors magnífics. Es un dels seus millors temes, i sense cap dubte, la més coneguda del grup.
Desprès vindrien altres moments màgics en aquest fantàstic disc: la monumental The King of Rock ‘n’ Roll, la virtuositat del Hey Manhattan! (amb la guitarra acústica del Who Pete Townshend), la preciositat i intimitat del Nightingales (amb un toc d’harmònica increïble, a càrrec de l’Stevie Wonder), la senzillesa del I remember that o de l’Enchanted, o el romanticisme de Nancy (let your hair down for me) o el toc de gospel a The Venus of the Soup Kitchen.
Paradoxalment, aquest disc no va assolir els primers llocs a les llistes d’èxits (un meritori #5 a les llistes angleses, i un complert buit al Billboard americà) però es tracta d’un disc imprescindible per als amants de la bona musica feta fa vint-i-pico d’anys amb un ramellet de bonissimes cançons i uns convidats de luxe. Desprès del Langley en van venir mes discos (no masses), però cap d’ells va assolir la grandiositat i transcendència d’aquest. Un disc per a recordar i per a valorar en la seva justa mida. Un exemple de bona musica sense pretensions. Un regal per a la oïda.
Àlbum: From Langley Park to Memphis
Artista: Prefab Sprout
Productors: Thomas Dolby, Jon Kelly, Paddy McAloon i Andy Richards
Label: Kitchenware
Release Date: Març de 1988
Track Listing:
The King of Rock ‘n’ Roll
Cars and Girls
I remeber That
Enchanted
Nightingales
Hey Manhattan!
Knock on Wood
The Golden Calf
Nancy (let your hair down for me)
The Venus of the Soup Kitchen
Singles:
Cars and Girls
Paddy McAloon
Febrer de 1988
El primer single de From Langley Park to Memphis es un brutal atac irònic a la figura i estil del Bruce Springsteen, i al seu repertori musical, referint-se a que hi ha coses que fereixen més que els cotxes i les noies. Ja la seva famosa portada, emulant la imatge del Boss amb una figura feta amb llumins, era tota una declaració de principis. Va assolir el #44 als UK Singles Charts i hi va estar-hi durant cinc setmanes. Tot i que no va entrar a les llistes del Billboard americà, la fama i l’èxit dels Prefab als Estats Units es deu, precisament, per aquesta cançó. Les B-Side del disc eren les inèdites Vendetta i Nero the Zero.
The King of Rock ‘n’ Roll
Paddy McAloon
Abril de 1988
El segon single del disc, produït per el Thomas Dolby, va ser una potent i enèrgica cançó sobre una ja caiguda estrella del rock dels anys cinquanta que es coneguda només per el seu tema de debut. Aquest va ser l’èxit més rotund dels Prefab, arribant a un #7 als UK Single Charts durant deu setmanes. La B-Side contemplava les inèdites Dandy of the Danube i Tin Can Pot.
Hey Manhattan!
Paddy McAloon
Juny de 1988
La preciosista Hey Manhattan!, un optimista cant d’amor i odi a la ciutat de Nova York, un excel•lent exercici de virtuositat orquestral, amb un final instrumental d’infart, on ben be sembla l’arribada dels propis Prefab a la ciutat que no dorm mai, va ser el tercer single del disc.
Nightingales
Paddy McAloon
Juliol de 1988
Aquesta preciosa balada, amb l’eficaç i superb acompanyament de l’Stevie Wonder a l’harmònica va ser el quart single del disc
The Golden Calf
El cinquè i últim single va ser aquest tema del McAloon, un pobre final per un disc excepcional. Una cançó més aviat fosca i decebedora. Mala elecció com a single.
Up: El millor disc dels Prefab Sprout, amb una col•lecció de cançons magnífiques (si obviem The Golden Calf, ningú no es perfecte). Imprescindible.
Down: Apart de la ja esmentada Golden Calf, pot ser va tenir més aviat poc ressò, i això es va notar en les llistes d’èxits
La Portada: Senzilla però eficaç imatge dels quatre components de la banda. No es excepcional, però tampoc mata gaire
El Títol: Esta tret d’una part de la lletra de The Venus of the Soap Kitchen, i es refereix al viatge iniciàtic del líder i compositor de la banda, Paddy McAloon cap al cor de la cultura americana (des de Langley Park, a Durham, Anglaterra, a Memphis, Tennesse als Estats Units), amb lletres obsessionades per les icones del país, Springsteen (Cars and Girls) i Elvis (King of Rock ‘n’ Roll)
The Song: Enchanted, un particular virtuosisme d’estribillo, combinat amb frases sobreposades unes sobre les altres. Hauria d’haver estat single
Les Col•laboracions: La guitarra acústica del Who Pete Townshend a The King of Rock ‘n’ Roll i la preciosa harmònica de l’Stevie Wonder a Nightingales
La Perla: Nightingales, una cançó que en Paul McCartney ha arribat a dir que voldria haver-la escrit
La Frase: That's the place where Kennedy stayed / And where were you when he died? (Hey Manhattan!)
L’Anècdota: La cançó I remember that, que havia d’estar single al disc, es va relegar com a single (i vídeo) anys més tard per a promocionar el seu primer disc de Greatest Hits A Life of Surprises
La Pregunta: Per què Cars and Girls es tant popular als Estats Units si es un atac frontal a una de les icones més representatives dels americans, Bruce Springsteen?
El Rànking: Set Alderaanings
Propera Entrega: True, dels Spandau Ballet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada