13 d’oct. 1987

... Nothing like the Sun



... Nothing like the Sun (s'escriu així, amb punts suspensius al davant) es el segon disc en solitari del músic, compositor, activista, actor i filantròpic anglès Gordon Matthew Thomas Summer, conegut comunament per l'Sting, desprès de la més que reeixida carrera musical amb els The Police, grup de rock on es va donar a conèixer al món de la música.

Àlbum conceptual, a cavall entre el jazz i el pop, amb fortes connotacions llatines, clarament influenciat per la recent mort de la seva mare (es pot veure en moltes de les malenconioses i fosques composicions del disc) i en la seva clara i activa participació en el Conspiracy of Hope Tour, organització que pertany a Amnistia Internacional, gira que el va portar per diferents països de Amèrica del Sud, països mig enfonsats per les guerres civils, i que es va poder trobar de primera mà amb les víctimes de les opressions dels governs dictatorials, pot ser aquest el disc amb més èxit de la seva carrera, fins i tot més que en la seva fructífera etapa amb The Police.

Dissenyat com àlbum doble, amb tres cançons en cada cara del vinil (així doncs, un total de dotze cançons), el ... Nothing like the Sun es va donar a conèixer amb el seu primer single, We'll be Together, llançat el Setembre de 1987, un mes abans de que sortís l'àlbum, i ben aviat va pujar a les llistes d'èxits de tot el món, assolint el numero #9 al Billboard Americà, i el numero #1 al UK Albums Chart, encara que el millor estava per arribar.

Cinc singles es van publicar del disc. Desprès del pseudo-disco We'll be Together, va sortir l'Englishman in New York, un mig temps amb un solo de saxophone brutal; el modest Be still my Beating Heart; la súper explosiva balada Fragile, marca de la casa des de la seva concepció; i el políticament compromès They Dance Alone, on l'Sting va donar la cara per Amnistia Internacional davant tot el món.

El millor disc de la carrera de l'Sting, sense cap dubte, però, també, un dels millors àlbums de la prodigiosa dècada dels vuitanta. Un himne fet vinil. Un Tresor.

Àlbum: ... Nothing like the Sun
Artista: Sting

Productors: Sting, Hugh Padgham, Bryan Loren and Neil Dorfsman
Label: A&M
Release Date: 13 d'Octubre de 1987

Track Listing:

The Lazarus Heart
Be still my Beating Heart
Englishman in New York

History will teach us Nothing
They Dance Alone
Fragile

We'll be Together
Straight to my Heart
Rock Steady

Sister Moon
Little Wing
The Secret Marriage

Singles:

We'll be Together




El primer single del disc, tot i que a l'Sting no li agradava. Va ser llençat un més abans de la sortida de l'àlbum i va sorprendre a més d'un, ja que trencava dràsticament amb el seu disc anterior, i amb tots els dels Police. Aquest tema originàriament havia de ser per la publicitat d'una marca de cervesa, però finalment l'Sting la va incloure en l'àlbum. La gravació original incloïa l'Eric Clapton i al Brian Loren a la guitarra, segons la versió.

El vídeo de la cançó, dirigit per la Mary Lambert, està basat en el mite d'Orpheus, i inclou una aparició estel•lar de la dona de l'Sting, la Trudie Styler. L'Sting vesteix al vídeo un jersei amb la imatge de Tintín.

#7 UK Singles Charts
#41 US Billboard Hot 100




Englishman in New York



El famós anglès de la cançó es l'excèntric Quentin Crisp, popular escriptor i narrador de contes i icona gay a Anglaterra. L'Sting li va escriure la cançó quan en Crisp es va mudar de Londres a un apartament de Nova York.

El director del pertinent vídeo va ser l'afamat David Fincher, rodant escenes a Nova York de l'Sting i la seva banda, i també d'en Crisp, del qual es pot sentir la seva veu en acabar el videoclip. De fet, la segona part de la biografia de l'escriptor es diu, precisament, Englishman in New York, a partir c'aquesta cançó.

#51 uk Singles Charts
#84 US Billboard Hot 100




Be still my Beating Heart



Aquest tercer single del disc, una cançó menor, tenia com a convidat de luxe al també ex-component de The Police Andy Summers a la guitarra, i només va ser llançat com a single en uns pocs països, com ara el Japó, SudAfrica, Austràlia, Canadà i Els Estats Units.

#15 Billboard Hot 100




Fragile



Aquest tema, el millor de tot l'àlbum, i pot ser la millor cançó del cantant, es un homenatge a Ben Linder, un enginyer americà que va ser assassinat per la Contra a l'any 1987 mentre treballava en una Central Hidroelèctrica a Nicaragua. En una Special Edition en castellà i portuguès, Nada como el Sol, va sortir amb el títol de Fragilidad.

La nit d'aquell fatídic 11 de Setembre en que les Twin Towers de Nova York es van enfonsar per un atac terrorista, l'Sting es disposava a actuar a La Toscana, Itàlia, en el que havia de ser un concert per la pau i l'amor, el All this Time Concert. Lluny de cancel•lar-lo, l'Sting el va interpretar tot sencer. Fragile va ser la primera peça que va tocar.

#70 UK Singles Chart




They Dance Alone (Gueca Solo)



L'últim single del disc es una cançó protesta referint-se al dol de les dones xilenes quan ballen el Gueca, la dansa nacional xilena, només amb les fotografies dels seus éssers estimats, torturats i assassinats pel govern, penjades de la seva roba. Aquest tema va servir-li a l'Sting com a protesta contra el dictador xilè Augusto Pinochet, el règim del qual va matar milers de persones entre 1973 i 1990. A la versió espanyola-portuguesa es titula Ellas Danzan Solas. A la cançó acompanyen a l'Sting el Mark Knopfler a la guitarra i el Rubén Blades a la veu en castellà.

L'Sting ha cantat moltes vegades aquesta cançó als seus concerts, però n'hi ha algunes intervencions força notables, com la del Concert pel 70 Aniversari del Nelson Mandela al 1988, al Concert d'Amnistia Internacional també al 1988 a Buenos Aires, juntament amb el Peter Gabriel i Les Mares de la Plaza de Mayo, i al Concert From Chile... an Embrace to Hope a Santiago de Xile, amb noms que inclouen el Jackson Browne, el Wynton Marsalis, la Sinead O'Connor, el Peter Gabriel, els New Kids on the Block (sic) al 1990, on mes de 20 dones van pujar a l'escenari amb les fotografies dels seus marits i fills desapareguts a les seves mans.



B-Sides:

Conversation with a Dog (We'll be Together)
Someone to watch Over Me (Englishman in New York)
Up from the Skies (Englishman in New York)
Ghost in the Strand (Englishman in New York)
Ellas Danzan Solas (They Dance Alone)
If you There (They Dance Alone)

Sales: més d'11 milions de Còpies arreu del món
Billboard: #9 US Billboard 200 / #1 UK Albums Chart

Awards: Best British Album 1988 Brit Award

Up: El millor disc de l'Sting, tant en la seva carrera en solitari com amb els Police. Un àlbum gens ampul•lós o ambiciós, amb unes cançons nítides, clares, que van directament al cor.

Down: Li hagués quedat més rodó, més perfecte, si n'hagués editat un disc senzill, no doble. Pot ser Rock Steady i The Secret Marriage s'haguessin pogut estalviar.

La Portada: Preciosa. Una fotografia emmarcada del cantant en blanc i negre mirant directament a la camera i amb un aspecte estudiadament desalinyat (barba de tres dies, camisa casualment descordada...) agafant-se sensualment els cabells

El Títol: Ve d'una frase del Sonet #130 de William Shakespeare (My Mistress' Eyes are Nothing like the Sun), que es pot escoltar a la cançó Sister Moon

The Song: They Dance Alone (Gueca Solo), inspirada en els testimonis de les demostracions de dol en públic per les vídues i filles dels homes desapareguts a Xile, torturats i assassinats per la Dictadura Militar del Dictador Pinochet. Aquestes dones ballen el Gueca (dansa tradicional de Xile) soles, amb les fotografies dels seus éssers estimats morts penjades de la roba.

Les Col•laboracions: Andy Summers (també membre de The Police) participa amb guitarra acústica a les cançons Be still my Beating Heart i The Lazarus Heart. Rubén Blades hi posa la veu en castellà a They Dance Alone. L'Eric Clapton i el Mark Knopfler hi participen també amb la seva guitarra a They Dance Alone. I el Brandford Marsalis interpreta el saxophone a tot l'àlbum.

Covers: Little Wing, una preciosa cançó del Jimi Hendrix

Special Editions: Un EP amb quatre cançons interpretades en castellà i en portuguès, Nada como el Sol

La Perla: Fragile. Una balada maquísima, suau, tendre, sofisticada i harmoniosa. Amb molts pocs instruments (guitarra espanyola i saxo), l'Sting ens transporta amb la seva melosa veu a uns indrets eteris que ens fa tanca els ulls i somiar. Des de la seva concepció, Fragile ha estat l'estendard de la música de l'Sting. No en va va ser la primera cançó que va tocar en el All this Time Concert, la mateixa nit de l'11 de Setembre on van caure les Torres Bessones de Nova York.

La Frase: Can you think of your own mother / dancin' with her invisible son (dedicada a Pinochet) (They Dance Alone).

L’Anècdota: La inspiració per el títol del disc i per la cançó on surt (Sister Moon) ve d'una vegada que l'Sting es va topar amb un borratxo i aquest li va preguntar Com es de bonica la Lluna?

La Pregunta: Per què cap (però cap!) dels següents àlbums de l'Sting (i mira que en té uns quants!) no li arriba a la sola de la sabata a aquest?

El Rànking: 8 Alderaaners

Propera Entrega: It's Better to Travel, dels Swing Out Sister

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada