From Langley Park to Memphis

El tercer treball de la banda de pop suau anglesa Prefab Sprout, From Langley Park to Memphis, va irrompre en la actualitat musical britànica de finals dels anys vuitanta amb molta força. No eren pas uns complerts desconeguts: els seus dos primers àlbums Swoon (1984) i Steve McQueen (1985) varen assolir discrets llocs a les llistes angleses (22 i 21 UK Singles Charts respectivament), i més que discrets encara al Billboard americà (un llunyà 180 al Billboard 200 pel Steve McQueen, titulat a Amèrica Two Wheels Good; el Swoon ni tant sols es va publicar més enllà de l’Atlàntic).

El culpable de que els Prefab entressin d’una vegada per totes a l’Olimp del poprock dels vuitanta va ser ni més ni menys que una cançó, Cars and Girls, el primer single del disc, que va arribar al #44 dels UK Singles Charts, quedant-s’hi allà per més de cinc setmanes. Una peça impecable del poprock anglès, amb un estribillo matxacant i uns cors magnífics. Es un dels seus millors temes, i sense cap dubte, la més coneguda del grup.

Desprès vindrien altres moments màgics en aquest fantàstic disc: la monumental The King of Rock ‘n’ Roll, la virtuositat del Hey Manhattan! (amb la guitarra acústica del Who Pete Townshend), la preciositat i intimitat del Nightingales (amb un toc d’harmònica increïble, a càrrec de l’Stevie Wonder), la senzillesa del I remember that o de l’Enchanted, o el romanticisme de Nancy (let your hair down for me) o el toc de gospel a The Venus of the Soup Kitchen.

Paradoxalment, aquest disc no va assolir els primers llocs a les llistes d’èxits (un meritori #5 a les llistes angleses, i un complert buit al Billboard americà) però es tracta d’un disc imprescindible per als amants de la bona musica feta fa vint-i-pico d’anys amb un ramellet de bonissimes cançons i uns convidats de luxe. Desprès del Langley en van venir mes discos (no masses), però cap d’ells va assolir la grandiositat i transcendència d’aquest. Un disc per a recordar i per a valorar en la seva justa mida. Un exemple de bona musica sense pretensions. Un regal per a la oïda.


Àlbum: From Langley Park to Memphis
Artista: Prefab Sprout

Productors: Thomas Dolby, Jon Kelly, Paddy McAloon i Andy Richards
Label: Kitchenware
Release Date: Març de 1988

Track Listing:

The King of Rock ‘n’ Roll
Cars and Girls
I remeber That
Enchanted
Nightingales

Hey Manhattan!
Knock on Wood
The Golden Calf
Nancy (let your hair down for me)
The Venus of the Soup Kitchen

Singles:

Cars and Girls

Paddy McAloon
Febrer de 1988



El primer single de From Langley Park to Memphis es un brutal atac irònic a la figura i estil del Bruce Springsteen, i al seu repertori musical, referint-se a que hi ha coses que fereixen més que els cotxes i les noies. Ja la seva famosa portada, emulant la imatge del Boss amb una figura feta amb llumins, era tota una declaració de principis. Va assolir el #44 als UK Singles Charts i hi va estar-hi durant cinc setmanes. Tot i que no va entrar a les llistes del Billboard americà, la fama i l’èxit dels Prefab als Estats Units es deu, precisament, per aquesta cançó. Les B-Side del disc eren les inèdites Vendetta i Nero the Zero.



The King of Rock ‘n’ Roll

Paddy McAloon
Abril de 1988



El segon single del disc, produït per el Thomas Dolby, va ser una potent i enèrgica cançó sobre una ja caiguda estrella del rock dels anys cinquanta que es coneguda només per el seu tema de debut. Aquest va ser l’èxit més rotund dels Prefab, arribant a un #7 als UK Single Charts durant deu setmanes. La B-Side contemplava les inèdites Dandy of the Danube i Tin Can Pot.



Hey Manhattan!

Paddy McAloon
Juny de 1988



La preciosista Hey Manhattan!, un optimista cant d’amor i odi a la ciutat de Nova York, un excel•lent exercici de virtuositat orquestral, amb un final instrumental d’infart, on ben be sembla l’arribada dels propis Prefab a la ciutat que no dorm mai, va ser el tercer single del disc.



Nightingales

Paddy McAloon
Juliol de 1988



Aquesta preciosa balada, amb l’eficaç i superb acompanyament de l’Stevie Wonder a l’harmònica va ser el quart single del disc

The Golden Calf



El cinquè i últim single va ser aquest tema del McAloon, un pobre final per un disc excepcional. Una cançó més aviat fosca i decebedora. Mala elecció com a single.




Up: El millor disc dels Prefab Sprout, amb una col•lecció de cançons magnífiques (si obviem The Golden Calf, ningú no es perfecte). Imprescindible.

Down: Apart de la ja esmentada Golden Calf, pot ser va tenir més aviat poc ressò, i això es va notar en les llistes d’èxits

La Portada: Senzilla però eficaç imatge dels quatre components de la banda. No es excepcional, però tampoc mata gaire

El Títol: Esta tret d’una part de la lletra de The Venus of the Soap Kitchen, i es refereix al viatge iniciàtic del líder i compositor de la banda, Paddy McAloon cap al cor de la cultura americana (des de Langley Park, a Durham, Anglaterra, a Memphis, Tennesse als Estats Units), amb lletres obsessionades per les icones del país, Springsteen (Cars and Girls) i Elvis (King of Rock ‘n’ Roll)

The Song: Enchanted, un particular virtuosisme d’estribillo, combinat amb frases sobreposades unes sobre les altres. Hauria d’haver estat single

Les Col•laboracions: La guitarra acústica del Who Pete Townshend a The King of Rock ‘n’ Roll i la preciosa harmònica de l’Stevie Wonder a Nightingales

La Perla: Nightingales, una cançó que en Paul McCartney ha arribat a dir que voldria haver-la escrit

La Frase: That's the place where Kennedy stayed / And where were you when he died? (Hey Manhattan!)

L’Anècdota: La cançó I remember that, que havia d’estar single al disc, es va relegar com a single (i vídeo) anys més tard per a promocionar el seu primer disc de Greatest Hits A Life of Surprises





La Pregunta: Per què Cars and Girls es tant popular als Estats Units si es un atac frontal a una de les icones més representatives dels americans, Bruce Springsteen?

El Rànking: Set Alderaanings

Propera Entrega: True, dels Spandau Ballet

Faith

Desprès d’una meteòrica i més que exitosa carrera musical amb els Wham, el George Michael va fer un gir de noranta graus a la seva feina, es va replantejar la seva vida, i va decidir fer una musica més sofisticada, més elaborada, més madura i més adulta, per un públic més heterogeni (no només per les noietes amb les carpetes d’estudi als braços), i, com no, per buscar el reconeixement oficial, que, sincerament, s’el mereixia ja feia temps.

El primer pas va ser gravar un contundent duet amb una de les dives del soul més reconegudes del panorama musical mundial, un veritable icona i aleshores una de les artistes favorites del propi Michael, l’Aretha Franklin, amb el I knew you were waiting (for me), amb el que va arribar al numero u, tant a les llistes angleses, com al Billboard americà. El George i l’Aretha van guanyar tanmateix el Best R&B Performance Grammy Award per aquell tema.

No era la primera vegada que arribava al més amunt en solitari. Ja al 1984, amb la extraordinària balada Careless Whispers, un veritable himne de la dècada, va aconseguir el preuat numero u, tot i que la cançó estava inclosa en un disc dels Wham (Make it Big), el tema anava signat només pel Michael. Dos anys més tard, amb A Different Corner, una altra balada estupenda, ho va tornar a fer.

El segon pas va ser una mica més arriscat, i es va dir Faith.

Durant la tardor de 1987, el George Michael va llançar el que seria el seu primer àlbum en solitari, la seva carta de presentació com a artista únic i independent: el trenca rècords i multipremiat Faith, en el que, a més a més de tocar ell sol gairebé tots els instruments, va escriure i produir tots i cadascun dels temes del disc, excepte un, que el va co-escriure.

Faith està considerat com un dels més grans àlbums de la història de la música pop, i va guanyar multitud de premis, incloent el Album of the Year Grammy Award a l’any 1989. El disc va ser un complert i immediat èxit als Estats Units, venent més d’un milió de còpies en el seu debut, el més venut per un artista anglès en una setmana. Va assolir el numero u a les llistes angleses, i va estar 51 setmanes no consecutives al Billboard 200 Top 10, incloent-t’hi dotze setmanes al numero u.

Uns mesos abans, a l’estiu d’aquell mateix any, sortia al mercat un single polèmic: el I want your Sex, la primera cançó d’en Michael al marge de Wham, si no hi comptem els temes ja esmentats. La cançó va aixecar molt enrenou per les lletres més que explícites sobre el sexe, i el vídeo que l’acompanyava no va fer més que posar-hi més llenya al foc. Tot plegat va ser una fórmula intel•ligent per a que s’en parlés del disc, i com no, per a vendre més.

Gràcies als sis singles del disc, sis top-five al Billboard americà, quatre d’ells assolint el numero u, va fer d’en George Michael el primer artista anglès en tenir quatre #1 singles d’un mateix àlbum al Hot 100 del Billboard.


Àlbum: Faith
Artista: George Michael
Productor: George Michael

Label: Columbia / Epic
Release Date: 30 d’Octubre de 1987

Track Listing:

Faith
Father Figure
I want your Sex (Parts I & II)
One More Try

Hard Day
Hand to Mouth
Look at your Hands
Monkey
Kissing a Fool
A Last Request (I want your Sex - Part III)


Singles:

I want your Sex

George Michael
1 de Juny de 1987
#2 BB Hot 100
#3 UK Singles Chart

Aquest primer single va estar prohibit en moltes emissores de ràdio tant al Regne Unit com als Estats Units, per les seves explícites lletres de sexe. La MTV emetia el vídeo (en el que hi participava la model Kathy Jeung, amb sensuals peces de roba interior negra), només a altes hores de la nit. Els discjockeys solien referir-se a aquesta cançó com “el nou single del George Michael”, per a no anomenar el títol. Tot i tots aquests inconvenients ( o pot ser precisament per ells), la cançó va arribar al numero dos del Billboard Hot 100, i va restar a la llista durant sis setmanes, i al Top 40 durant catorze setmanes. Al Regne Unit, va arribar fins al numero 3.

El MaxiSingle de la època era inusitadament llarg: més de catorze minuts!, i estava dividit en tres parts: Rhythm One: Lust, que es la versió que es coneix com a single; Rhythm Two: Brass in Love, on es mesclen els instruments en un to molt més funky, i Rhythm Three: A Last Request, convertint-se en una balada jazzística, i que al disc apareix com la cançó final del disc.

Faith

George Michael
12 d’Octubre de 1987
#1 BB Hot 100
#2 UK Singles Chart

El segon single de l’àlbum (el tercer si comptem el Hard Day, que només es va comercialitzar als Estats Units), va ser la cançó que dona títol a l’àlbum. Amb un començament instrumental llarg d’orgue, Faith evoluciona a un rockabilly similar al de Bo Didley amb l’estil vocal d’en Michael. Va ser el single més venut aquell any als Estats Units, i es una de les cançons més populars del repertori de l’artista, tot i ser un dels més simples en la producció.

El vídeo que es va fer de la cançó ens mostra un Michael exultant, dominador i segur de si mateix, amb jaqueta de cuir, pantalons texans ajustats i botes de cowboy, ballant i tocant la guitarra al costat d’un jukebox. Va ser molt popular a la època.

Father Figure

George Michael
2 de Gener de 1988
#1 BB Hot 100
#11 UK Singles Chart

Father Figure, el tercer single de Faith, es un sensual conte de seducció de més de cinc minuts de durada, en la que ens demostra la maduresa del cantant com a compositor. Al principi, aquest tema hauria d’haver estat un mig tempo dance, però en l’estudi de mescles el Michael s’en va adonar que li agradava molt més com una balada. Al vídeo de la cançó hi podem veure en Michael com a taxista, i a la model de Vogue Tania Coleridge com la seva clienta. Al igual que la cançó, el vídeo té varies maneres d’interpretació, segons el punt de vista de cadascú. Aquest vídeo va guanyar el Best Direction MTV Award al 1988.

One More Try

George Michael
16 d’Abril de 1988
#1 BB Hot 100
#8 UK Singles Chart

El quart single de Faith, una preciosa balada de més de cinc minuts de durada, explorava la incapacitat d’un home en iniciar una nova relació amorosa desprès d’haver estat ferit emocionalment diverses vegades anteriors. La cançó acaba en una nova temptació, i amb el títol de la cançó cantat per una única vegada. Va ser el seu tercer #1 consecutiu als Estats Units, restant-hi per tres setmanes seguides. Es el primer single a la història de Billboard en arribar al numero u en tres diferents categories: US Hot 100, US Hot R&B Songs i US Hot Adult Contemporary Track.

Monkey

George Michael
9 de Juliol de 1988
#1BB Hot 100
#13 UK Singles Chart

Monkey va significar el vuitè single en arribar al numero u al Billboard americà, empatant així amb el malograt Michael Jackson i amb la Whitney Houston en tenir quatre #1 singles consecutius en els anys vuitanta d’un sol mateix àlbum (Michael cinc i Whitney set).

Kissing a Fool

George Michael
1988
#5 BB Hot 100
#18 UK Singles Chart

El sisè i últim single de Faith era una balada amb instrumentació minimalista i melodia jazzística, mostrant les inseguretats del propi Michael com a company d’una banda per la pressió i la reputació que estava tenint. Kissing a Fool havia de ser el títol de l’àlbum, però al final el títol definitiu va ser el conegut Faith. Va ser el single menys reeixit, i el primer de l’àlbum en no assolir el numero u als Estats Units.

Sales: Més de 20 milions d’unitats venudes
Billboard: #1 Billboard 200
Awards: Album of the Year Grammy Award


Up: El millor disc del George Michael, i sense dubte, un dels millors de la dècada dels vuitanta. A més a més, va ser una increïble sorpresa desprès de saber-se la dissolució dels Wham.

Down: La elecció dels singles no va ser del tot encertada, ja que Hard Day, Hand to Mouth i Look at your Hands, tres de les millors cançons del disc van quedar fora, en canvi, les menors Father Figure i One More Try si van ser singles.

La Portada: Xupa de cuir, ulleres de sol de mirall, ornamentacions pseudo religioses, (des)cuidada barba de varis dies, seductores insinuacions de carn sota la roba… Tota una declaració d’intencions. Un clàssic

El Títol: Faith, una crida als fans per que tinguessin fe en ell, desprès de la seva traumàtica ruptura amb Wham. Anys més tard ho va tornar a fer amb Patience, demanant-los en aquest cas paciència desprès de bastants anys sense treure cap disc.

The Song: Hard Day, una cançó relegada a la B-Side del I want your Sex, i single (promocional) nomès als Estats Units es la germaneta pobre del disc. Una cançó a reivindicar.

The Bonus Tracks: A la edició en CD del disc i havia el remix del Hard Day (6:29 minuts) i la tercera part del I want your Sex (A Last Request) que no hi sortien al vinil.

Special Editions: A començaments del proper any 2011 s’ha de re-editar el disc, remasteritzat, i amb profusió d’extres, encara que cap tema inèdit.

La Perla: A Last Request. Una petita joia (nomès 3:48 minuts) per tancar un disc mític, icònic i essencial.

La Frase: Baby look at your hands / you’ve got two fat children and a drunken man / You shoul have been my woman / and you would had a chance

L’Anècdota: La música que sona en l’orgue al començament de Faith, no es si no el Freedom dels Wham tocat amb aquest instrument dins d’una catedral

La Pregunta: Per què quasi tots els singles del disc van arribar al numero u als Estat Units, però no ho van fer al Regne Unit, d’on es en Michael?

El Rànking: Deu Alderaaners

Propera Entrega: Private Dancer, de la Tina Turner

... Nothing like the Sun

... Nothing like the Sun (s'escriu així, amb punts suspensius al davant) es el segon disc en solitari del músic, compositor, activista, actor i filantròpic anglès Gordon Matthew Thomas Summer, conegut comunament per l'Sting, desprès de la més que reeixida carrera musical amb els The Police, grup de rock on es va donar a conèixer al món de la música.

Àlbum conceptual, a cavall entre el jazz i el pop, amb fortes connotacions llatines, clarament influenciat per la recent mort de la seva mare (es pot veure en moltes de les malenconioses i fosques composicions del disc) i en la seva clara i activa participació en el Conspiracy of Hope Tour, organització que pertany a Amnistia Internacional, gira que el va portar per diferents països de Amèrica del Sud, països mig enfonsats per les guerres civils, i que es va poder trobar de primera mà amb les víctimes de les opressions dels governs dictatorials, pot ser aquest el disc amb més èxit de la seva carrera, fins i tot més que en la seva fructífera etapa amb The Police.

Dissenyat com àlbum doble, amb tres cançons en cada cara del vinil (així doncs, un total de dotze cançons), el ... Nothing like the Sun es va donar a conèixer amb el seu primer single, We'll be Together, llançat el Setembre de 1987, un mes abans de que sortís l'àlbum, i ben aviat va pujar a les llistes d'èxits de tot el món, assolint el numero #9 al Billboard Americà, i el numero #1 al UK Albums Chart, encara que el millor estava per arribar.

Cinc singles es van publicar del disc. Desprès del pseudo-disco We'll be Together, va sortir l'Englishman in New York, un mig temps amb un solo de saxophone brutal; el modest Be still my Beating Heart; la súper explosiva balada Fragile, marca de la casa des de la seva concepció; i el políticament compromès They Dance Alone, on l'Sting va donar la cara per Amnistia Internacional davant tot el món.

El millor disc de la carrera de l'Sting, sense cap dubte, però, també, un dels millors àlbums de la prodigiosa dècada dels vuitanta. Un himne fet vinil. Un Tresor.

Àlbum: ... Nothing like the Sun
Artista: Sting

Productors: Sting, Hugh Padgham, Bryan Loren and Neil Dorfsman
Label: A&M
Release Date: 13 d'Octubre de 1987

Track Listing:

The Lazarus Heart
Be still my Beating Heart
Englishman in New York

History will teach us Nothing
They Dance Alone
Fragile

We'll be Together
Straight to my Heart
Rock Steady

Sister Moon
Little Wing
The Secret Marriage

Singles:

We'll be Together

El primer single del disc, tot i que a l'Sting no li agradava. Va ser llençat un més abans de la sortida de l'àlbum i va sorprendre a més d'un, ja que trencava dràsticament amb el seu disc anterior, i amb tots els dels Police. Aquest tema originàriament havia de ser per la publicitat d'una marca de cervesa, però finalment l'Sting la va incloure en l'àlbum. La gravació original incloïa l'Eric Clapton i al Brian Loren a la guitarra, segons la versió.

El vídeo de la cançó, dirigit per la Mary Lambert, està basat en el mite d'Orpheus, i inclou una aparició estel•lar de la dona de l'Sting, la Trudie Styler. L'Sting vesteix al vídeo un jersei amb la imatge de Tintín.

#7 UK Singles Charts
#41 US Billboard Hot 100




Englishman in New York



El famós anglès de la cançó es l'excèntric Quentin Crisp, popular escriptor i narrador de contes i icona gay a Anglaterra. L'Sting li va escriure la cançó quan en Crisp es va mudar de Londres a un apartament de Nova York.

El director del pertinent vídeo va ser l'afamat David Fincher, rodant escenes a Nova York de l'Sting i la seva banda, i també d'en Crisp, del qual es pot sentir la seva veu en acabar el videoclip. De fet, la segona part de la biografia de l'escriptor es diu, precisament, Englishman in New York, a partir c'aquesta cançó.

#51 uk Singles Charts
#84 US Billboard Hot 100




Be still my Beating Heart



Aquest tercer single del disc, una cançó menor, tenia com a convidat de luxe al també ex-component de The Police Andy Summers a la guitarra, i només va ser llançat com a single en uns pocs països, com ara el Japó, SudAfrica, Austràlia, Canadà i Els Estats Units.

#15 Billboard Hot 100




Fragile



Aquest tema, el millor de tot l'àlbum, i pot ser la millor cançó del cantant, es un homenatge a Ben Linder, un enginyer americà que va ser assassinat per la Contra a l'any 1987 mentre treballava en una Central Hidroelèctrica a Nicaragua. En una Special Edition en castellà i portuguès, Nada como el Sol, va sortir amb el títol de Fragilidad.

La nit d'aquell fatídic 11 de Setembre en que les Twin Towers de Nova York es van enfonsar per un atac terrorista, l'Sting es disposava a actuar a La Toscana, Itàlia, en el que havia de ser un concert per la pau i l'amor, el All this Time Concert. Lluny de cancel•lar-lo, l'Sting el va interpretar tot sencer. Fragile va ser la primera peça que va tocar.

#70 UK Singles Chart




They Dance Alone (Gueca Solo)



L'últim single del disc es una cançó protesta referint-se al dol de les dones xilenes quan ballen el Gueca, la dansa nacional xilena, només amb les fotografies dels seus éssers estimats, torturats i assassinats pel govern, penjades de la seva roba. Aquest tema va servir-li a l'Sting com a protesta contra el dictador xilè Augusto Pinochet, el règim del qual va matar milers de persones entre 1973 i 1990. A la versió espanyola-portuguesa es titula Ellas Danzan Solas. A la cançó acompanyen a l'Sting el Mark Knopfler a la guitarra i el Rubén Blades a la veu en castellà.

L'Sting ha cantat moltes vegades aquesta cançó als seus concerts, però n'hi ha algunes intervencions força notables, com la del Concert pel 70 Aniversari del Nelson Mandela al 1988, al Concert d'Amnistia Internacional també al 1988 a Buenos Aires, juntament amb el Peter Gabriel i Les Mares de la Plaza de Mayo, i al Concert From Chile... an Embrace to Hope a Santiago de Xile, amb noms que inclouen el Jackson Browne, el Wynton Marsalis, la Sinead O'Connor, el Peter Gabriel, els New Kids on the Block (sic) al 1990, on mes de 20 dones van pujar a l'escenari amb les fotografies dels seus marits i fills desapareguts a les seves mans.



B-Sides:

Conversation with a Dog (We'll be Together)
Someone to watch Over Me (Englishman in New York)
Up from the Skies (Englishman in New York)
Ghost in the Strand (Englishman in New York)
Ellas Danzan Solas (They Dance Alone)
If you There (They Dance Alone)

Sales: més d'11 milions de Còpies arreu del món
Billboard: #9 US Billboard 200 / #1 UK Albums Chart

Awards: Best British Album 1988 Brit Award

Up: El millor disc de l'Sting, tant en la seva carrera en solitari com amb els Police. Un àlbum gens ampul•lós o ambiciós, amb unes cançons nítides, clares, que van directament al cor.

Down: Li hagués quedat més rodó, més perfecte, si n'hagués editat un disc senzill, no doble. Pot ser Rock Steady i The Secret Marriage s'haguessin pogut estalviar.

La Portada: Preciosa. Una fotografia emmarcada del cantant en blanc i negre mirant directament a la camera i amb un aspecte estudiadament desalinyat (barba de tres dies, camisa casualment descordada...) agafant-se sensualment els cabells

El Títol: Ve d'una frase del Sonet #130 de William Shakespeare (My Mistress' Eyes are Nothing like the Sun), que es pot escoltar a la cançó Sister Moon

The Song: They Dance Alone (Gueca Solo), inspirada en els testimonis de les demostracions de dol en públic per les vídues i filles dels homes desapareguts a Xile, torturats i assassinats per la Dictadura Militar del Dictador Pinochet. Aquestes dones ballen el Gueca (dansa tradicional de Xile) soles, amb les fotografies dels seus éssers estimats morts penjades de la roba.

Les Col•laboracions: Andy Summers (també membre de The Police) participa amb guitarra acústica a les cançons Be still my Beating Heart i The Lazarus Heart. Rubén Blades hi posa la veu en castellà a They Dance Alone. L'Eric Clapton i el Mark Knopfler hi participen també amb la seva guitarra a They Dance Alone. I el Brandford Marsalis interpreta el saxophone a tot l'àlbum.

Covers: Little Wing, una preciosa cançó del Jimi Hendrix

Special Editions: Un EP amb quatre cançons interpretades en castellà i en portuguès, Nada como el Sol

La Perla: Fragile. Una balada maquísima, suau, tendre, sofisticada i harmoniosa. Amb molts pocs instruments (guitarra espanyola i saxo), l'Sting ens transporta amb la seva melosa veu a uns indrets eteris que ens fa tanca els ulls i somiar. Des de la seva concepció, Fragile ha estat l'estendard de la música de l'Sting. No en va va ser la primera cançó que va tocar en el All this Time Concert, la mateixa nit de l'11 de Setembre on van caure les Torres Bessones de Nova York.

La Frase: Can you think of your own mother / dancin' with her invisible son (dedicada a Pinochet) (They Dance Alone).

L’Anècdota: La inspiració per el títol del disc i per la cançó on surt (Sister Moon) ve d'una vegada que l'Sting es va topar amb un borratxo i aquest li va preguntar Com es de bonica la Lluna?

La Pregunta: Per què cap (però cap!) dels següents àlbums de l'Sting (i mira que en té uns quants!) no li arriba a la sola de la sabata a aquest?

El Rànking: 8 Alderaaners

Propera Entrega: It's Better to Travel, dels Swing Out Sister

Diamond Life

Diamond Life es el disc de debut de la banda anglesa Sade. El nom està tret del de la solista i ànima mater del grup, la nigeriana Sade Adu, qui, abans de formar aquest grup, també feia de solista i compositora del grup Pride. Un cop van veure que la mateixa Sade atreia l’atenció de públic i premsa musical molt més que el seu grup Pride, la banda es va separar i llavors van crear Sade.

Diamond Life va ser creat per a passar desapercebut, segons les mateixes paraules dels components del grup. Però, una vegada el seu primer single Your Love is King va assolir el Top 10, l’àlbum va ser catapultat cap l’èxit més immediat, arribant al #2 a les llistes angleses, i certificat Platinum quatre vegades, a més a més de guanyar el Best Album Brit Award.

La irrupció al panorama musical britànic de començaments dels anys vuitanta d’aquella exòtica cantant nigeriana, amb la seva meliflua i sensual veu i les seves sublims cançons, va prendre per sorpresa tothom. Sade, lluny d’arrelar-se com un nou grup de la escena underground londinenca, va presentar una col•lecció de cançons farcides d’una mescla de funk i jazz minimalista, a cavall entre el R&B i el pop, el Diamond Life, confirmant que la cantant era molt més que una cara bonica i una reputada model. La resta ja és història.


Àlbum: Diamond Life
Artista: Sade

Productors: Robin Millar
Label: Epic Records
Release Date: 28 de Juliol de 1984

Track Listing:

Smooth Operator
Your Love is King
Hang on to your Love
Frankie’s First Affair
When am I going to make a Living

Cherry Pie
Sally
I will be your Friend
Why can’t we live Together

Singles:

Your Love is King

Sade Adu i Stuart Matthewman
25 de Febrer de 1984



El primer single del disc es va llençar cinc mesos abans que l’àlbum. L’any següent va sortir com a últim single al mercat americà, arribant al #6 als UK Singles i al #54 al Billboard Hot 100. La B-Side era Love Affair with Love, no inclosa en l’àlbum.



When am I going to make a Living

Sade Adu i Stuart Matthewman
26 de Maig de 1984



El segon single del disc va ser aquesta cançó, de menor qualitat artística, va assolir el #36 a les llistes angleses, i a Amèrica no es va editar com a single. La B-Side era Should I love you (millor que la cançó de la Cara A, segons la meva modesta opinió), que tampoc estava a l’àlbum



Hang on to your Love

Sade Adu i Stuart Matthewman
8 de Juliol de 1984



El tercer single del disc, i primer als Estats Units, va començar a posar el nom de Sade a l’escena musical mundial, i tant crítica com públic van començar a prendel’s seriosament. Va asolir el #14 al Billboard.



Smooth Operator

Sade Adu i Ray St. John
15 de Setembre de 1984



Parlar de l’Smooth Operator es parlar d’una icona en la música dels anys vuitanta. Paraules Majors. El tema emblemàtic de la banda, bandera i estendard oficial del grup, escrit per la Sade i pel Ray St. John, es va llençar com a single el 15 de Setembre al Regne Unit. Els diferents formats del disc oferien com a Side-B les fins a llavors inèdites Spirit i la instrumental Red Eye. Al més de Març del següent any es llençava als Estats Units, assolint el primer Top Ten de la seva història (#5 BB Hot 100), durant dues setmanes al mes de Maig. Va estar tretze setmanes en el Top 40, i ha estat fins la data el single més reeixit del grup.

El conseqüent vídeo dirigit pel Julian Temple, va estar nominat al Best Female i al Best New Artist MTV Video Music Awards, del qual hi ha dues versions: la original, amb la mateixa durada que la cançó del disc, i la versió estesa, de vuit minuts i mig, on s’explica la història sencera de la cançó



Extended Version



Sales: Més de sis milions de còpies a tot el món
Billboard: #5 BB 200
Awards: Best Album Brit Award

Up: Una joia. Discs com aquests haurien de ser delicte. Sublim des del començament fins al final. Una atmosfera com hipnòtica, conduïda per la sensual veu de la Sade et fa escoltar-lo una i una altra vegada sense cansar-se. Genial

Down: Pot ser a la llavors B-Side de l’àlbum li faltava una mica més de canya

La Portada: Una sensual imatge de la Sade en blanc i negre, en la que només hi surt el seu bonic rostre de model, la cabellera, negre nit, despentinada descuidadament, amb el cabell juganer tapant-li un ull, els llavis, carnosos i voluptuosos, animant-nos a besar-los... per altra banda, els seus ulls negres i la mà oberta, estesa, sembla que estiguin demanant ajuda o incitant a un amant ocasional a compartir íntims moments. Mítica.

El Títol: Apareix en la primera frase cantada del Smooth Operator, referint-se a una vida de luxe i vici.

The Song: Frankie’s First Affaire. Un sensual títol per a una cançó preciosa.

La Perla: Cherry Pie. Es la cançó que obria la llavors B-Side del disc, amb un començament molt a là Philadelphia Sound, pujant amb un crescendo sinuós i culminant amb un virtuós exercici de funky pop

La Frase: His eyes are like Angels / but his Heart is Cold (Smooth Operator)

L’Anècdota: El popular spoken intro de Smooth Operator va ser omès al començament per moltes emissores de ràdio, posant dies més tard la cançó complerta, atès les peticions dels oients

La Pregunta: Per què si Smooth Operator ja es veia clarament que seria un èxit rotund no va sortir com a primer single?

El Rànking: Set Alderaaners

Propera Entrega: From Langley Park to Memphis, dels Prefab Sprout

Private Dancer

Es pot dir que hi va haver un abans i un desprès en el llançament d’aquest magnífic disc per la Tina Turner, tant en la seva carrera musical com en la seva vida personal. Desprès de setze anys de matrimoni amb el que va ser el seu marit, el cantant de rock Ike Turner, setze anys de grans discos, multitudinaris concerts, i interminables gires, però també de maltractaments físics i greus episodis d’inducció a la droga per part del seu marit, la Tina va decidir abandonar-lo (diuen que només amb trenta-sis centaus i una targeta de benzina a la butxaca) i va iniciar la seva carrera (i la seva vida) en solitari.

A l’any 1978 va publicar el seu primer disc sense el seu marit, l’àlbum de blues i funky anomenat Rough, però no es va vendre gens bé. Més tard va participar en l’enregistrament d’una versió del tema dels Temptations Ball of Confussion, que tampoc li va representar cap èxit, però, no hi ha be que per mal no vingui, els productors d’aquell tema es varen quedar tant impressionats en el resultat, que li van demanar a la Tina si podia gravar una versió del Let’s Stay Together de l’Al Green. La resta ja ès història.

Al Desembre de 1983 la branca europea de Capitol va llençar el single de Let’s Stay Together al vell continent, assolint el #6 a les llistes de vendes del Regne Unit, arribant a ser un gran èxit a la resta d’Europa, però els Estats Units encara es resistien a considerar-la com la gran artista que era. No va ser fins que Capitol va rebre milers de peticions per que es publiqués la cançó a Amèrica que el tema finalment va veure la llum als Estats Units, arribant al #30 al Billboard Hot 100, i al #5 al R&B i Dance Charts. Capitol va donar llavors llum verda a la gravació d’un nou àlbum: l’esplèndid i multipremiat Private Dancer.

Al Maig de 1984 Capitol va llençar What’s love got to do with it per a promocionar l’àlbum, el segon single desprès del Let’s Stay Together. Més de cent emissores de ràdio es disputaven la seva emissió. Al Setembre d’aquell mateix any el single va arribar al #1 al Billboard Hot 100, el seu primer #1, restant-hi durant tres setmanes. Al Juny es va publicar l’àlbum i es calcula que els dos primers mesos va vendre als Estats Units 250.000 còpies cada setmana, i en total ha arribat a vendre més de vint milions de còpies a tot el món, el seu disc més venut. La Tina va guanyar amb aquest disc quatre Grammys (dels sis als que estava nominat), dos American Music Awards i un MTV Video Music Award, i va ser certificat cinc vegades Platinum. De les deu cançons que tenia el disc, set van sortir com a single. Un disc imprescindible. Un clàssic del nostre temps.


Àlbum: Private Dancer
Artista: Tina Turner

Productors: Terry Britten, John Carter, Leon Chancler, Wilton Felder, Rupert Hine, Joe Sample, Greg Walsh i Martyn Ware
Label: Capitol
Release Date: 29 de Maig de 1984

Track Listing:

I might have been Queen
What’s Love got to do with It
Show Some Respect
I can’t stand the Rain
Private Dancer

Let’s Stay Together
Better be Good to Me
Steel Claw
Help!
1984

Singles:

Let’s Stay Together

Al Green
7 de Novembre de 1983
B-Side: I wrote a Letter
#26 BB Hot 100

Mesos abans que el Private Dancer (l’àlbum) fos una realitat, la Tina va publicar una explosiva versió del clàssic de l’Al Green Let’s Stay Together, assolint el #6 a les llistes angleses, així com el #26 del Billboard Hot 100, el #3 al Soul Singles Chart, i al #1 al US Dance Chart.

Help!

John Lennon / Paul McCartney
Març del 1984
B-Side: Rock ‘n’ Roll Widow
#40 UK Singles Chart

El segon single de l’àlbum també va ser una altra versió ben famosa. El clàssic dels Beatles Help, interpretat molt més pausadament i amb la col•laboració dels Crusaders. La cançó només es troba a les edicions europees del disc.

What’s Love got to do with It

Terry Britten i Graham Lyle
4 de Juny de 1984
B-Side: Don’t rush the Good Things
#1 BB Hot 100

El tercer single del disc es segurament la principal raó per la que Private Dancer ha estat un multivendes arreu del món. La cançó ha estat el seu single més popular i també el de més èxit, assolint el seu primer #1 a les llistes americanes i a Austràlia, i el #3 al les angleses. A l’any 1993, va servir com a títol i leit-motiv d’un biopic de l’artista, interpretada per l’Angela Basset. Va guanyar tres Grammys (Record of the Year, Song of the Year i Best Female Pop Vocal Performance), i el corresponent vìdeo va guanyar el Best Female Video MTV Award.

Better be Good to Me

Nicky Chinn, Mike Chapman i Holly Knight
1985
B-Side: When I was Young
#5 BB Hot 100

El quart single de Private Dancer va tenir molta repercussió gràcies a que la majoria d’emissores de ràdio dels Estats Units la emetien una i una altra vegada. Va assolir el #5 al Billboard americà, i va guanyar el Best Female Rock Vocal Performance Grammy Award.

Private Dancer

Mark Knopfler
1985
B-Side: Keep your hands off me Baby
#7 BB Hot 100

Originalment, aquesta cançó escrita pel Mark Knopfler tenia que formar part de l’àlbum dels Dire Straits Love over Gold, però en Knopfler va considerar que la lletra no feia per que la cantés un home, així que va decidir cedir-se-la a la Tina Turner, cedint la part instrumental al també guitarrista Jeff Beck, contribuint d’aquesta manera a fer de l’àlbum un producte més de qualité.

I can’t stand the Rain

Anne Peebles, Don Bryant i Bernard Miller
1985
B-Side: Let’s pretend we’re Married (live)
#38 BB Hot 100






Show Some Respect

Terry Britten i Sue Shifrin
1985
B-Side: Let’s pretend we’re Married (live)
#37 BB Hot 100

Sales: Més de 20 milions de còpies arreu del món
Billboard: #3 Billboard 200
Grammy Awards:

Best Female Rock Vocal Performance (Better be Good to Me)
Best Female Pop Vocal Performance (What’s Love got to do with It)
Record of the Year (What’s Love got to do with It)
Song of the Year (What’s Love got to do with It)


Up: El millor disc de la Tina Turner, especialment pel single que dona nom a l’àlbum. Private Dancer va tornar a posar el nom de la Tina al panorama musical mundial, donant-li l’estatus de reina indiscutible del rock, títol que encara sustenta

Down: Es un disc de tres cançons principals (Let’s stay Together, What’s Love got to do with It i Private Dancer), la resta es perd davant aquests tres monstres.

La Portada: Una imatge simple i senzilla, però genial, d’una dona retocant-se el maquillatge asseguda sensualment en una cadira. El rera fons, però, es molt més complex; el títol del disc i la imatge que contemplem ens fa pensar, pot ser, en una prostituta de luxe acicalànt-se per a posar-se de seguida en acció. Detall sublim el del gat negre, on gairebé només hi destaquen els seus ulls verds damunt el cos negre, negre nit.

El Títol: El mateix de la seva millor cançó, cortesia del Dire Straits Mark Knopfler. Un títol sensual, calent, sexy. Com la cançó. Com la Tina.

The Song: Private Dancer, la millor del disc i del repertori de la Tina. Una cançó monumental, escrita pel Mark Knopfler. La versió estesa del tema, amb 7:13 minuts de durada, només es pot trobar a l’àlbum. Una cançó llarga, complerta i complexa. Un himne dels vuitanta. Un clàssic indiscutible.

Les Col•laboracions: Heaven 17 a Let’s stay Together, The Crusaders a Help!, el Mark Knopfler (compositor) i el Jeff Beck (guitarra) a Private Dancer i el David Bowie (compositor) a 1984

The Bonus Tracks: Help! a la edició europea

Unreleased Tracks: Keep your hands off my baby i Let’s pretend we’re married, aquesta última escrita pel Prince

Special Editions: La Centenary Edition incloïa la majoria de les B-Sides, a m´s a més dels remixes de What’s Love got to do with It i Better be Good to Me

La Perla: Let’s stay Together, una explosiva versió del clàssic de l’Al Green. Un brutal exercici del funky més pur. La millor carta de presentació per un come-back tant sonat.

La Frase: I wanna make a milion dollars / I wanna live by the sea / have a husband and some children / yeah, I guess I want a family

L’Anècdota: What’s love got to do va significar el primer #1 al Billboard per la Tina. Tanmateix, amb quaranta-quatre anys va ser la primera artista femenina més gran en tenir un #1 single.

La Pregunta: Per què la magnífica Private Dancer (la cançó), escrita pel genial guitarrista i compositor Mark Knopfler té un solo de guitarra del Jeff Beck?

El Rànking: Set Alderaaners

Propera Entrega: Diamond Life, de Sade

True

El tercer disc de la banda anglesa de poprock nouromàntic i sofisticat Spandau Ballet, True, va ser publicat al Març de l'any 1983. Mentre els dos primers àlbums de la banda Journeys to Glory i Diamond els hi van donar una certa popularitat principalment a Europa, True, un treball clarament influenciat pel jazz, el soul i el R&B va convertir-los en veritables estrelles mundials de la nit al dia.

True va assolir el #1 a les llistes d'èxits angleses, el top-twenty al Billboard americà, i als primers llocs en gairebé la resta d'Europa.

Diversos fets es van donar per aquest èxit tant rotund: per una banda, desprès del relatiu fracàs del seu últim disc, Diamond, i especialment del seu single estrella, She loved like Diamond, el Gary Kemp (autor de gairebé totes les cançons de la banda, guitarrista i ànima màter del grup) va decidir ajuntar-se amb els afamats productors Steve Jolley i Tony Swain, anar a gravar a les solellades illes Bahames, i donar-li un nou tomb al seu fins llavors característic estil. Quan el moviment musical nou romàntic (moviment del qual els Spandaus n'eren el principal estandart) anava ja de baixa, el grup va tornar al Regne Unit, va tancar a l'armari els seus kilts (les faldilles escoceses masculines), les camises amb volants, el exagerat maquillatge, i va irrompre de nou a la escena musical londinenca amb els seus nous i elegants vestits fets a mida, i sobretot, amb un nou so pop, fresc i genial.

Per una altra banda, el grup va decidir utilitzar el seu sex-appeal (eren joves, sans i macos, per què no?), en totes les entrevistes, fotografies, reportatges i vídeos en el que hi tenien oportunitat. Prova d'això, fora que aquest va ser el primer disc en el que l'Steve Norman, fins llavors un dels guitarristes del grup, va decidir, sota l'auspici del Gary Kemp i dels productors abans esmentats, en tocar el saxo (molt representatiu a molts dels temes del grup) a l'estudi, i també als concerts en directe, amb el lluïment personal que això representava.

Fins a cinc singles es van llençar de l'àlbum: Lifeline (en principi com només un single sense àlbum, mesos abans), Gold, un explosiu còctel de potent pop anglès (#2 UK), True, una espectacular balada-himne del segle XX (#1 UK; #4 BB), Communication i Pleasure, melodies que subtilment inviten, que no exigeixen, a reunir-se en la pista de ball. True ha passat per ser el millor disc dels Spandau Ballet, però també un dels millors àlbums dels anys vuitanta, i pot ser, de la història.

Àlbum: True
Artista: Spandau Ballet

Productors: Steve Kolley i Tony Swain
Label: Chrysalis Records
Release Date: 4 de Març de 1983

Track Listing:

Pleasure
Communication
Code of Love
Gold

Lifeline
Heaven is a Secret
Foundation
True

Singles:

Lifeline

Gary Kemp
Estiu de 1982



Lifeline es va llençar originalment com un solo single, sense el background d'un àlbum sencer al darrere, com a resposta al relatiu fracàs comercial de l'últim single de la banda, She loved like Diamond, del seu anterior àlbum Diamond. Està considerat com el primer gran single dels Spandau, va assolir el top-ten anglès i va ser el detonant per que el disc True veiés la llum a l'any següent



Communication

Gary Kemp
Novembre de 1982



El segon single de True, Communication, va assolir un discret #59 al Billboard americà. Es una contundent peça de pop suau, però molt rítmica, amb un estribillo enganxós i inoblidable, i amb unes background voices memorables. La llegenda dels Spandau començava aquí.



True

Gary Kemp
Abril de 1983



Aquesta balada pop, clar tribut al genial artista de la Motown Marvin Gaye i al peculiar so que el caracteritzava (va ser escrita just un any desprès de la seva mort), va assolir el #1 a les llistes angleses durant quatre setmanes a la Primavera del 1983, arribant a ser el setzè single més venut de l'any, i conquistant els llocs més alts en més de vint països. A Amèrica va assolir el #4 al Billboard a la tardor d'aquell any. No deixa de ser anecdòtic que una banda originalment coneguda per la seva música dance arribés al més amunt amb una balada, però el fet es que True, la cançó, es el punt d'inflexió més àlgid del grup, el seu millor tema, i una de les cançons més maques de la història.



Gold

Gary Kemp
Juny de 1983



Amb un començament suau, en crescendo, on la carismàtica veu del Tony Hadley, solista oficial del grup, va desgranant poc a poc la melodia, la cançó desemboca en un ritme frenètic, marcat per un compàs de bateria repetitiu, uns cors emblemàtics, una simfonia de bongos (cortesia de l’Steve Norman, el saxofonista), un bridge instrumental de saxo (un altre cop l’Steve), per a finalitzar en un happy ending de teclats, bongos, bateria rítmica, i guitarra acústica sensacional. Gold es el segon single més venut del grup, arribant al #2 als UK Charts i al #29 al Billboard Hot 100



Pleasure

Gary Kemp
1983

El darrer single del disc, aquest lacònic Pleasure, es una peça menor dins del monumental potencial de l'àlbum, encara que es defensa prou bé al costat dels seus mastodóntics singles germans. Pot ser es una de les poques pegues que té el disc: no va ser una bona elecció com a single; Heaven is a Secret, una altra de les cançons del disc, ho hagués fet molt millor

Sales: Més de 25 milions de còpies arreu del món
Billboard: #19 Billboard 200


Up: Un dels millors discs de la meva (extensa) discografia. Un cas molt representatiu en la història de la música dels vuitanta, o com ser famós de la nit al dia amb un disc excepcional

Down: Res

La Portada: Un enigmàtic collage del que sembla un colom i un home amb barret/bombí; pot ser la llibertat (el colom) en front a la estricta disciplina anglesa (el bombí)?

El Títol: True. No podia ser un altre. Ja no es només el títol d'una cançó o d'un disc. Es una veritable icona del Segle XX.

The Song: Foundation, una de les cançons més oblidades del disc, i una de les més representatives dels Spandau d'aquells temps

Special Editions: Hi va haver una Edició Especial al 2003 amb les cançons remasteritzades i optimitzades en el llavors a l'alça Stereo SACD pel 20è Aniversari del disc. Al 2010, hi va haver una altra edició amb 2 CD's i un DVD com part de les reedicions dels discs dels Spandau, incloent remixes remasteritzats, B-Sides i concerts en viu

La Perla: Heaven is a Secret, una peça pop festiva, injustament oblidada al repartiment dels singles. Una cançó a revaloritzar

La Frase: With a thrill in my head and a pill in my tongue / dissolve the nerves that just begun / listening to Marvin all night long / this is the sound of my soul (True)

L’Anècdota: A l'any 2008 True va ser regalat de franc amb el diari Daily Mail

La Pregunta: Per què discs com aquests només surten un cada molts anys?

El Rànking: 10 Alderaaners

Propera Entrega: El Nothing like the Sun, de l'Sting

Thriller

Thriller es l’àlbum més venut de la història: va vendre només la primera setmana des que va sortir al carrer un milió de còpies a tot el mon. Set de les nou cançons del disc van ser llançades com a singles, i tots van arribar al Top 10 de la prestigiosa Billboard, la Bíblia de totes les llistes d’èxits del mon.

L’àlbum va aconseguir un rècord en guanyar vuit Grammy Awards en la edició de 1.984. A l’any 2003 va ser posicionat en el numero 20 de la llista dels 500 millors àlbums de tots els temps per la revista Rolling Stone. Una copia del disc es troba a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units degut al seu gran significat cultural.

Thriller es el sisè àlbum d’estudi en solitari de l’artista nord-americà Michael Jackson, anomenat des de llavors el Rei del Pop. Va sortir a la venda el 30 de Novembre de 1.982 amb el segell d’Epic Records. Es va gravar durant els mesos d’Abril a Novembre d’aquell mateix any, i va ser majoritàriament produït pel propi Michael, i pel famós productor Quincy Jones, que ja havia treballat amb ell en el seu últim disc. Michael va escriure quatre de les nou cançons que conté el disc. Thriller va consagrar finalment al malograt Rei del Pop i el va col•locar al primer lloc del podi de l’Olimp Musical, lloc des d’on encara no ha sortit.

El seu anterior disc, el flamant Off the Wall, va rebre critiques favorables i també va ser un gran èxit comercial, però en Michael estava decebut per la poca repercussió del disc, i francament molest per només haver guanyat un Grammy (al millor cantant de R&B per Don’t stop till you get Enough), quan ell creia que es mereixia més. Quan es va tornar a reunir amb el productor Quincy Jones, l’hi va confessar que estava disposat a ser la estrella més gran del mon de l’espectacle, així com el més ric també.
















La relació entre Michael i el Quincy Jones va ser molt tensa durant la gravació del disc, en part per que en Michael passava molt temps assajant els passos de ball de la coreografia del l’àlbum, i quan ja tenien les nou cançons complertes, en Michael no va estar conforme amb el resultat i va tornar a remesclar cadascun dels temes, amb el retràs en la producció que això va suposar.

L’àlbum està concebut com una mirada interior a la realitat del mon en el que vivia en aquell moment en Michael, així en Billie Jean es parla sobre una fan obsessiva que diu haver tingut un fill amb ell, en Wanna be startin’ somethin’, es parla en contra dels xafarderies dels medis de comunicació, la lluita contra la violència de les bandes juvenils a Beat It (un clar homenatge a West Side Story), Human Nature es bàsicament introspectiva, The Girl is Mine es la lluita de dos amics per una mateixa dona, The Lady of my Life es el cant d’un enamorat, etc.

Nombrosos artistes internacionals van col•laborar amb el Michael a la edició del disc. Així, en Paul McCartney, gran amic seu en aquell moment, va cantar amb el Michael al primer single del disc, la dolça balada The Girl is Mine, els guitarristes Eddie Van Halen (del grup Van Halen) i Steve Lukather (Toto) van col•laborar a la contundent Beat It, i el famós actor Vincent Price, amic personal de Quincy Jones, va recitar els versos de la part final de la ultima cançó del disc, l’espectacular Thriller.

Thriller va donar Michael un nou rècord de vuit Grammy Awards, incloent-hi el de Millor Àlbum de l’Any. Aquell mateix any en Michael va guanyar vuit American Music Awards, el Premi Especial al Mèrit i tres MTV Video Music Awards. Thriller va ser reconegut com l’àlbum més venut del món el 7 de Febrer de 1.984, quan va ser inclòs en el Llibre Guinness dels Rècords. Es un dels només tres discos que ha estat en el Top Ten del Billboard 200 durant un any complert, i va estar 37 setmanes com a numero u. El disc també va ser el primer de tres que els seu set singles van estar al Top Ten del Billboard Hot 100, i ha estat l’únic disc en ser bestseller dos anys consecutius (1983-1984) als Estats Units. El 21 d’Agost de 2009 Thriller va ser certificat 29 vegades Multi-Platinum per la Recording Industry Association of America (RIAA), al aconseguir vendes superiors a les 29 milions de còpies als Estats Units.























Va ser numero u a molts països, venent 3.7 milions de còpies al Regne Unit, 2.5 al Japó i va ser 15 vegades Platinum a Austràlia. Avui en dia, Thriller encara ven més de 130.000 còpies només als Estats Units cada any. Es creu que aproximadament el disc ha venut més de 110 milions de còpies a tot el mon. Es diu també que de cada còpia venuda, en Michael rebia dos dòlars nets.

Michael va transformar el mon del vídeo musical en una forma d’art i d’eina de promoció: quan els catorze minuts del vídeo de Thriller (una mini-pel•lícula dirigida pel cineasta John Landis) va ser transmès per la MTV, la cadena televisiva va tenir que emetre’l dues vegades per hora per satisfer la demanda del públic. El curtmetratge va marcar un augment considerable en el numero de vídeos musicals, i ha estat anomenat el millor vídeo musical de la història.













































Thriller s’ha reeditat dues vegades, amb temes inèdits, remescles, DVD’s amb vídeos musicals, temes remasteritzats, i col•laboracions de luxe amb artistes del moment, com el will.i.am, l’Akon o el Kanye West, aconseguint de nou un gran èxit comercial, tot i els anys que havien passat. Desprès de la mort de l’artista, veritable icona del pop de finals del segle passat, l’àlbum es encara es ven de forma continuada, i ha passat de ser un element d’oci a considerar-se com un element bàsic de la llar. La llegenda segueix viva.


Àlbum: Thriller
Artista: Michael Jackson
Productor: Quincy Jones
Label: Epic Records
Release Date: 30 de Novembre de 1.982

Track Listing:

Wanna be Startin' Somethin'
Baby Be Mine
The Girl is Mine
Thriller

Beat It
Billie Jean
Human Nature
Pretty Young Thing
The Lady in my Life

Els Singles:

The Girl is Mine

Michael Jackson
18 d’Octubre de 1982

L’enregistrament d’aquest primer single de Thriller, The Girl is Mine, un duet del Michael amb el Paul McCartney, va ser un dels millors moments de l’artista en un estudi de gravació, amb paraules del propi Michael. Inspirat, el cantant es va despertar en mig d’una nit i la va enregistrar, tant la musica com la lletra, en un radiocassette. L’endemà, només va tenir que escriure-la en un paper, sense canviar-la gens. El tema va ser motiu de dues acusacions de plagi diferents durant els anys, portant Michael a judici. Cap de les dues va reeixir. La B-Side del single, Can’t get outta the Rain, només es pot trobar en aquest disc. No ha format mai part de cap altre disc.

#2 BB Hot 100

Billie Jean

Michael Jackson
2 de Gener de 1983

El tercer single de Thriller, Biliie Jean, va estar ben a prop de no formar part de l’àlbum, degut a les desavinences entre Michael i el Quincy Jones, productor del disc, per que a aquest últim no el convencia la cançó, ni el llarg intro instrumental del començament. En Michael va alegar que aquell llarg intro el necessitava per a mostrar al món les seves grans dots com a ballarí excepcional. Rumors diuen que la cançó tracta veritablement sobre una noia fan de l’artista, mentalment malalta, que li reclama la paternitat d’un dels seus fills. Billie Jean va guanyar dos Grammys i un American Music Award, i va ser número u a les llistes de mig món.



Anys desprès, al programa de televisió Motown 25: Yesterday, Today, Forever, Michael va interpretar la cançó (en playback, això si), mostrant al món per primera vegada el seu famós i ùnic ball Moonwalk. Aquell moment ha estat sempre un dels instants televisius de màxima audiència de tots els temps.

#1 BB Hot 10



Beat It

Michael Jackson
14 de Febrer de 1983

El tercer single de Thriller va arribar també al numero u i va guanyar dos premis Grammy i dos American Music Awards. El llarg riff de guitarra està interpretat pel Eddie Van Halen, del grup de rock dur Van Halen, qui el va tocar gratis, com un favor, va dir. La cançó tracta l’etern tema de les rivalitats entre les bandes juvenils dels carrers, en una clara referència a West Side Story.

#1 BB Hot 100

Michael Jackson - Beat It (Official Music Video). Watch more top selected videos about: Beatboxing, Funny

Wanna be startin’ Somethin’

Michael Jackson
8 de Maig de 1983

Produïda pel propi Michael i pel Quincy Jones, Wanna be startin’ somethin’ va ser el quart single de Thriller. Va ser el seu quart top ten single consecutiu als Estats Units al Billboard Top 100, arribant al #5. A l’inrevès dels previs singles del disc, aquest tema no va tenir cap vídeo per a promoure’l, encara que va ser interpretat pel Michael en les seves gires mundials, tant seves en solitari, com amb les dels seus germans.

#5 BB Hot 100



Human Nature

Steve Porcaro i John Bettis
3 de Juliol de 1983

Escrita per l’Steve Porcaro de la banda americana de rock adult Toto, i pel John Bettis, aquesta preciosa balada va convertir-se en el cinquè single de l’àlbum, però per poc no va ser-hi inclosa, ja que va ser la ùtima escollida en formar part de Thriller, desbancant la (llavors) inèdita Carousel. Va arribar al numero 7 en les llistes americanes.

#7 BB Hot 100

Preety Young Thing

James Ingram i Quincy Jones
19 de Setembre de 1983

La demo d’aquesta cançó, sisè single de Thriller, va ser escrita pel propi Michael i el Greg Phillinganes. En Quincy Jones, amb l’ajuda del baladista James Ingram, la va reconvertir en un tema mès mig-tempo que com era inicialment. Va arribar al numero 10 al Billboard, sent el sisè top-ten consecutiu. Janet i LaToya, germanes del Michael, hi colaboren en els coros.

#10 BB Hot 100

Thriller

Rod Temperton
23 de Gener de 1984

Setè i últim single de l’àlbum, escrit pel Rod Temperton, en principi havia de titolarse Starlight, canviant més tar pel seu tìtol definitiu. La dona d’en Rod, que coneixía l’actor de films de terror Vincent Price, li va suggerir la seva participació per a la part final de la cançó, la famosa onírica veu d’ultratumba, a la qual cosa l’actor hi va accedir. Va ser el setè (i últim) top-ten consecutiu pel Michael, arribant fins al numero quatre. El vídeo que acompanya la cançó, una petita joia de catorce minuts dirigit pel cineasta John Landis, va tenir un enorme èxit mundial immediat, va estar nominat per a sis MTV Video Music Awards (guanyant-ne quatre), va guanyar dos Grammy Awards, i ha estat afegit al Registre de Films Nacionals de la Biblioteca del Congrès Americà, el primer video musical en fer-ho.

#4 BB Hot 100

Sales: Més de 110 milions de Còpies
Billboard: # 1 BB 200 / 55 setmanes

Awards:

8 Grammys
Best Male Rock Vocal Performance (Beat It)
Record of the Year (Beat It)
Best Male R&B Vocal Performance (Billie Jean)
Best R&B Song (Billie Jean)
Album of the Year (Thriller)
Best Male Pop Vocal Performance (Thriller)
Best Music Video (Thriller)

8 American Music Awards
17 Billboard Awards
1 Guinness Book of Records (Best Selling Album of All Time)
3 MTV Video Music Awards
2 People’s Choice Awards

Up: El millor disc de la Història de la Musica. Sense discussió, i sense rival. Part de la recent història de la ultima meitat del segle passat, icona d’una generació, font d’influència de desenes d’artistes posteriors. Un disc fonamental.

Down: Rotundament res

La Portada: Simpàtica i elegant. Ja es pot veure clarament el canvi físic que estava experimentant el Michael, des del seu darrer disc, Off the Wall.

The Song: Totes. Però destacarem Billie Jean, la millor cançó del disc, la millor cançó del Michael, i una de les millors cançons de la història.
























The Duet: The Girl is Mine, amb el Paul McCartney. Va ser el primer single del disc, i en Michael la va reproduir a partir d’un somni que va tenir i que va enregistrar en una cassette domestica. En paraules del propi Michael, aquesta va ser la millor gravació de la seva vida, divertint-se de valent a l’estudi. En Paul havia comentat que en Michael passava més temps jugant amb el seu fill que treballant en la cançó. A l’any següent, en Michael va col•laborar en dues cançons (Say, say, say i The Man) al Pipes of Peace del Paul McCartney.

The Bonus Tracks:

Al 2001 es va editar Thriller (Special Edition) amb dues cançons inèdites: Someone in the Dark (del MovieBook E.T. The Extra-Terrestrial) i Carrousel, així com la Home Demo de Billie Jean, els versos inèdits de Vicent Price de Thriller, i entrevistes amb Rod Temperton (autor) i Quincy Jones (productor).


























Al 2008 es va editar Thriller 25, commemorant els 25 anys del disc original. Aquesta versió inclou la cançó inèdita For All Time, així com quatre remescles del Preety Young Thing (amb will.i.am), Wanna be startin’ Somethin’ (amb Akon), Beat It (amb Fergie) i Billie Jean (amb Kanye West)

La Perla: The Lady of my Life, preciosa balada amb un toc soul, fins i tot seductora i sexual, amb un final interminable esgarrifós.

La Frase: Get me out into the night time / Four walls won’t hold me tonight / If this town is just an apple / then let me take a bite (Human Nature)

L’Anècdota: Moltes, en referim només quatre:

A diferència de molts artistes, en Michael no va escriure les cançons del Thriller en paper. Les va enregistrar en una gravadora. Quan va ser el moment de gravar-les, ja se les sabia de memòria.

En Quincy Jones no va confiar mai en Billie Jean, veritable estendard del disc, opinant que no era prou bona per estar inclosa en l’àlbum, i que la llarga introducció que obre la cançó tenia que ser suprimida, cosa que en Michael s’hi va negar, al•legant que així tenia l’oportunitat de mostrar les seves grans dots com a ballarí sensacional.

La cançó Wanna be startin’ somethin’, que culmina amb un cant suajili, va ser acusada de plagi pel cantant camerunès Manu Dibando a l’any 1.972, declarant que en Michael l’hi havia robat part de la seva cançó. L’assumpte es va tancar amb un suculent xec per el demandant sense anar a més. Però resulta que la Rihanna, que va incloure un sampler del tema a la seva Don’t stop the Music, amb el permís d’en Michael, ha tornat a ser demandada per Dibando per la mateixa raó. Rihanna va al•legar que ella no sabia que aquell tros de la cançó no el va escriure en Michael.

En Paul McCartney, gran amic d’en Michael i co-cantant de The Girl is Mine, en una pausa de la gravació de la cançó, l’hi va aconsellar al Michael que per a fer-se ric en el món de la música el que havia de fer era assegurar-se els drets de les cançons, així tindria rendes per a tota la vida. En Michael, seguint al peu de la lletra el consell del seu amic, va comprar tots els drets d’autor del Catàleg dels Beatles, desbancant inclòs la oferta feta pel propi McCartney i per la Yoko Ono (viuda d’en John Lennon) que havien fet conjuntament. En Paul va trigar molts anys en perdonar Michael.

La Pregunta: Thriller va ser el súmmum i el punt més àlgid en la carrera del Michael Jackson. Ningú no l’ha superat encara, i no creiem que algú ho faci. Per què, doncs, en els últims anys de la seva vida (en el pla estrictament musical, deixant de banda la seva vida privada) ningú no donava ni un duro per ell?

El Rànking: 10 Alderaaners (per que no hi han vint)

Propera Entrega: Rumours, de Fleetwood Mac