El tercer disc de la banda anglesa de poprock nouromàntic i sofisticat Spandau Ballet, True, va ser publicat al Març de l'any 1983. Mentre els dos primers àlbums de la banda Journeys to Glory i Diamond els hi van donar una certa popularitat principalment a Europa, True, un treball clarament influenciat pel jazz, el soul i el R&B va convertir-los en veritables estrelles mundials de la nit al dia.
True va assolir el #1 a les llistes d'èxits angleses, el top-twenty al Billboard americà, i als primers llocs en gairebé la resta d'Europa.
Diversos fets es van donar per aquest èxit tant rotund: per una banda, desprès del relatiu fracàs del seu últim disc, Diamond, i especialment del seu single estrella, She loved like Diamond, el Gary Kemp (autor de gairebé totes les cançons de la banda, guitarrista i ànima màter del grup) va decidir ajuntar-se amb els afamats productors Steve Jolley i Tony Swain, anar a gravar a les solellades illes Bahames, i donar-li un nou tomb al seu fins llavors característic estil. Quan el moviment musical nou romàntic (moviment del qual els Spandaus n'eren el principal estandart) anava ja de baixa, el grup va tornar al Regne Unit, va tancar a l'armari els seus kilts (les faldilles escoceses masculines), les camises amb volants, el exagerat maquillatge, i va irrompre de nou a la escena musical londinenca amb els seus nous i elegants vestits fets a mida, i sobretot, amb un nou so pop, fresc i genial.
Per una altra banda, el grup va decidir utilitzar el seu sex-appeal (eren joves, sans i macos, per què no?), en totes les entrevistes, fotografies, reportatges i vídeos en el que hi tenien oportunitat. Prova d'això, fora que aquest va ser el primer disc en el que l'Steve Norman, fins llavors un dels guitarristes del grup, va decidir, sota l'auspici del Gary Kemp i dels productors abans esmentats, en tocar el saxo (molt representatiu a molts dels temes del grup) a l'estudi, i també als concerts en directe, amb el lluïment personal que això representava.
Fins a cinc singles es van llençar de l'àlbum: Lifeline (en principi com només un single sense àlbum, mesos abans), Gold, un explosiu còctel de potent pop anglès (#2 UK), True, una espectacular balada-himne del segle XX (#1 UK; #4 BB), Communication i Pleasure, melodies que subtilment inviten, que no exigeixen, a reunir-se en la pista de ball. True ha passat per ser el millor disc dels Spandau Ballet, però també un dels millors àlbums dels anys vuitanta, i pot ser, de la història.
Àlbum: True
Artista: Spandau Ballet
Productors: Steve Kolley i Tony Swain
Label: Chrysalis Records
Release Date: 4 de Març de 1983
Track Listing:
Pleasure
Communication
Code of Love
Gold
Lifeline
Heaven is a Secret
Foundation
True
Singles:
Lifeline
Gary Kemp
Estiu de 1982
Lifeline es va llençar originalment com un solo single, sense el background d'un àlbum sencer al darrere, com a resposta al relatiu fracàs comercial de l'últim single de la banda, She loved like Diamond, del seu anterior àlbum Diamond. Està considerat com el primer gran single dels Spandau, va assolir el top-ten anglès i va ser el detonant per que el disc True veiés la llum a l'any següent
Communication
Gary Kemp
Novembre de 1982
El segon single de True, Communication, va assolir un discret #59 al Billboard americà. Es una contundent peça de pop suau, però molt rítmica, amb un estribillo enganxós i inoblidable, i amb unes background voices memorables. La llegenda dels Spandau començava aquí.
True
Gary Kemp
Abril de 1983
Aquesta balada pop, clar tribut al genial artista de la Motown Marvin Gaye i al peculiar so que el caracteritzava (va ser escrita just un any desprès de la seva mort), va assolir el #1 a les llistes angleses durant quatre setmanes a la Primavera del 1983, arribant a ser el setzè single més venut de l'any, i conquistant els llocs més alts en més de vint països. A Amèrica va assolir el #4 al Billboard a la tardor d'aquell any. No deixa de ser anecdòtic que una banda originalment coneguda per la seva música dance arribés al més amunt amb una balada, però el fet es que True, la cançó, es el punt d'inflexió més àlgid del grup, el seu millor tema, i una de les cançons més maques de la història.
Gold
Gary Kemp
Juny de 1983
Amb un començament suau, en crescendo, on la carismàtica veu del Tony Hadley, solista oficial del grup, va desgranant poc a poc la melodia, la cançó desemboca en un ritme frenètic, marcat per un compàs de bateria repetitiu, uns cors emblemàtics, una simfonia de bongos (cortesia de l’Steve Norman, el saxofonista), un bridge instrumental de saxo (un altre cop l’Steve), per a finalitzar en un happy ending de teclats, bongos, bateria rítmica, i guitarra acústica sensacional. Gold es el segon single més venut del grup, arribant al #2 als UK Charts i al #29 al Billboard Hot 100
Pleasure
Gary Kemp
1983
El darrer single del disc, aquest lacònic Pleasure, es una peça menor dins del monumental potencial de l'àlbum, encara que es defensa prou bé al costat dels seus mastodóntics singles germans. Pot ser es una de les poques pegues que té el disc: no va ser una bona elecció com a single; Heaven is a Secret, una altra de les cançons del disc, ho hagués fet molt millor
Sales: Més de 25 milions de còpies arreu del món
Billboard: #19 Billboard 200
Up: Un dels millors discs de la meva (extensa) discografia. Un cas molt representatiu en la història de la música dels vuitanta, o com ser famós de la nit al dia amb un disc excepcional
Down: Res
La Portada: Un enigmàtic collage del que sembla un colom i un home amb barret/bombí; pot ser la llibertat (el colom) en front a la estricta disciplina anglesa (el bombí)?
El Títol: True. No podia ser un altre. Ja no es només el títol d'una cançó o d'un disc. Es una veritable icona del Segle XX.
The Song: Foundation, una de les cançons més oblidades del disc, i una de les més representatives dels Spandau d'aquells temps
Special Editions: Hi va haver una Edició Especial al 2003 amb les cançons remasteritzades i optimitzades en el llavors a l'alça Stereo SACD pel 20è Aniversari del disc. Al 2010, hi va haver una altra edició amb 2 CD's i un DVD com part de les reedicions dels discs dels Spandau, incloent remixes remasteritzats, B-Sides i concerts en viu
La Perla: Heaven is a Secret, una peça pop festiva, injustament oblidada al repartiment dels singles. Una cançó a revaloritzar
La Frase: With a thrill in my head and a pill in my tongue / dissolve the nerves that just begun / listening to Marvin all night long / this is the sound of my soul (True)
L’Anècdota: A l'any 2008 True va ser regalat de franc amb el diari Daily Mail
La Pregunta: Per què discs com aquests només surten un cada molts anys?
El Rànking: 10 Alderaaners
Propera Entrega: El Nothing like the Sun, de l'Sting
True va assolir el #1 a les llistes d'èxits angleses, el top-twenty al Billboard americà, i als primers llocs en gairebé la resta d'Europa.
Diversos fets es van donar per aquest èxit tant rotund: per una banda, desprès del relatiu fracàs del seu últim disc, Diamond, i especialment del seu single estrella, She loved like Diamond, el Gary Kemp (autor de gairebé totes les cançons de la banda, guitarrista i ànima màter del grup) va decidir ajuntar-se amb els afamats productors Steve Jolley i Tony Swain, anar a gravar a les solellades illes Bahames, i donar-li un nou tomb al seu fins llavors característic estil. Quan el moviment musical nou romàntic (moviment del qual els Spandaus n'eren el principal estandart) anava ja de baixa, el grup va tornar al Regne Unit, va tancar a l'armari els seus kilts (les faldilles escoceses masculines), les camises amb volants, el exagerat maquillatge, i va irrompre de nou a la escena musical londinenca amb els seus nous i elegants vestits fets a mida, i sobretot, amb un nou so pop, fresc i genial.
Per una altra banda, el grup va decidir utilitzar el seu sex-appeal (eren joves, sans i macos, per què no?), en totes les entrevistes, fotografies, reportatges i vídeos en el que hi tenien oportunitat. Prova d'això, fora que aquest va ser el primer disc en el que l'Steve Norman, fins llavors un dels guitarristes del grup, va decidir, sota l'auspici del Gary Kemp i dels productors abans esmentats, en tocar el saxo (molt representatiu a molts dels temes del grup) a l'estudi, i també als concerts en directe, amb el lluïment personal que això representava.
Fins a cinc singles es van llençar de l'àlbum: Lifeline (en principi com només un single sense àlbum, mesos abans), Gold, un explosiu còctel de potent pop anglès (#2 UK), True, una espectacular balada-himne del segle XX (#1 UK; #4 BB), Communication i Pleasure, melodies que subtilment inviten, que no exigeixen, a reunir-se en la pista de ball. True ha passat per ser el millor disc dels Spandau Ballet, però també un dels millors àlbums dels anys vuitanta, i pot ser, de la història.
Àlbum: True
Artista: Spandau Ballet
Productors: Steve Kolley i Tony Swain
Label: Chrysalis Records
Release Date: 4 de Març de 1983
Track Listing:
Pleasure
Communication
Code of Love
Gold
Lifeline
Heaven is a Secret
Foundation
True
Singles:
Lifeline
Gary Kemp
Estiu de 1982
Lifeline es va llençar originalment com un solo single, sense el background d'un àlbum sencer al darrere, com a resposta al relatiu fracàs comercial de l'últim single de la banda, She loved like Diamond, del seu anterior àlbum Diamond. Està considerat com el primer gran single dels Spandau, va assolir el top-ten anglès i va ser el detonant per que el disc True veiés la llum a l'any següent
Communication
Gary Kemp
Novembre de 1982
El segon single de True, Communication, va assolir un discret #59 al Billboard americà. Es una contundent peça de pop suau, però molt rítmica, amb un estribillo enganxós i inoblidable, i amb unes background voices memorables. La llegenda dels Spandau començava aquí.
True
Gary Kemp
Abril de 1983
Aquesta balada pop, clar tribut al genial artista de la Motown Marvin Gaye i al peculiar so que el caracteritzava (va ser escrita just un any desprès de la seva mort), va assolir el #1 a les llistes angleses durant quatre setmanes a la Primavera del 1983, arribant a ser el setzè single més venut de l'any, i conquistant els llocs més alts en més de vint països. A Amèrica va assolir el #4 al Billboard a la tardor d'aquell any. No deixa de ser anecdòtic que una banda originalment coneguda per la seva música dance arribés al més amunt amb una balada, però el fet es que True, la cançó, es el punt d'inflexió més àlgid del grup, el seu millor tema, i una de les cançons més maques de la història.
Gold
Gary Kemp
Juny de 1983
Amb un començament suau, en crescendo, on la carismàtica veu del Tony Hadley, solista oficial del grup, va desgranant poc a poc la melodia, la cançó desemboca en un ritme frenètic, marcat per un compàs de bateria repetitiu, uns cors emblemàtics, una simfonia de bongos (cortesia de l’Steve Norman, el saxofonista), un bridge instrumental de saxo (un altre cop l’Steve), per a finalitzar en un happy ending de teclats, bongos, bateria rítmica, i guitarra acústica sensacional. Gold es el segon single més venut del grup, arribant al #2 als UK Charts i al #29 al Billboard Hot 100
Pleasure
Gary Kemp
1983
El darrer single del disc, aquest lacònic Pleasure, es una peça menor dins del monumental potencial de l'àlbum, encara que es defensa prou bé al costat dels seus mastodóntics singles germans. Pot ser es una de les poques pegues que té el disc: no va ser una bona elecció com a single; Heaven is a Secret, una altra de les cançons del disc, ho hagués fet molt millor
Sales: Més de 25 milions de còpies arreu del món
Billboard: #19 Billboard 200
Up: Un dels millors discs de la meva (extensa) discografia. Un cas molt representatiu en la història de la música dels vuitanta, o com ser famós de la nit al dia amb un disc excepcional
Down: Res
La Portada: Un enigmàtic collage del que sembla un colom i un home amb barret/bombí; pot ser la llibertat (el colom) en front a la estricta disciplina anglesa (el bombí)?
El Títol: True. No podia ser un altre. Ja no es només el títol d'una cançó o d'un disc. Es una veritable icona del Segle XX.
The Song: Foundation, una de les cançons més oblidades del disc, i una de les més representatives dels Spandau d'aquells temps
Special Editions: Hi va haver una Edició Especial al 2003 amb les cançons remasteritzades i optimitzades en el llavors a l'alça Stereo SACD pel 20è Aniversari del disc. Al 2010, hi va haver una altra edició amb 2 CD's i un DVD com part de les reedicions dels discs dels Spandau, incloent remixes remasteritzats, B-Sides i concerts en viu
La Perla: Heaven is a Secret, una peça pop festiva, injustament oblidada al repartiment dels singles. Una cançó a revaloritzar
La Frase: With a thrill in my head and a pill in my tongue / dissolve the nerves that just begun / listening to Marvin all night long / this is the sound of my soul (True)
L’Anècdota: A l'any 2008 True va ser regalat de franc amb el diari Daily Mail
La Pregunta: Per què discs com aquests només surten un cada molts anys?
El Rànking: 10 Alderaaners
Propera Entrega: El Nothing like the Sun, de l'Sting
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada